diumenge, 2 de desembre de 2012

Assignatures pendents

[Un dos i seguit, 30-11-12]
 
Dissabte passat a la nit es va celebrar el concurs de punts lliures a Mollerussa. Un concurs volgudament diferent, no tan sols per la manera de ballar de les colles, sinó per tot el conjunt de la festa: convocada en un lloc tancat –en aquest cas un pavelló firal-, amb presentadors que aporten quelcom més que la bona voluntat habitual, sonorització, luminotècnia, presentacions d’algunes colles totalment lliures, la sardana de germanor amb variacions, un espectacle mentre s’esperen els resultats...
El cas és que, en un moment donat, algú va tenir la bona idea de treure més profit de l’espectacularitat pròpia dels punts lliures i presentar-los d’una manera que, tot i ser l’essència de la festa, anessin convenientment presentats i, en definitiva, potenciats de cara a l’espectador.
Aquests objectius s’havien aconseguit  en bona part a les edicions anteriors d’aquesta nova fórmula, però després de viure el concurs de Mollerussa tinc la sensació que alguna cosa va fallar. La veritat és que vam poder veure versions extraordinàries de les sardanes que es van ballar per part, sobretot, de les colles grans. Jo vaig poder admirar  –i badar, realment- amb les colles que van ocupar els primers llocs. Feien autèntiques filigranes executades amb una perfecció i adequació a la música admirables.
El problema, però, va ser en certs detalls del conjunt de la vetllada. Tot i reconèixer l’evident esforç dels organitzadors –l’Agrupació Sardanista de Mollerussa i la Unió de Colles- hi van haver algunes mancances que en el futur caldria evitar. El pavelló era espaiós, però no disposava de prou grades per admirar les colles amb perspectiva, tant en el concurs com a les evolucions de la de germanor, que van passar desapercebudes; la disposició dels altaveus deixava grans zones del recinte sordes; l’espectacle final es va fer llarg i avorrit... I no parlem de la polèmica sobre el fet de no comptar amb música en viu... En resum: molt bé pel que fa les colles, però em costa aprovar els organitzadors tot i reconèixer, com ja he dit, l’esforç realitzat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada