dijous, 13 de març de 2014

La cigala i la formiga

[Un dos i seguit, 7-3-14]
Quan es plantejava l’estructura del proper Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes, els responsables van veure mostres del que, amb bon humor, podrien qualificar de “brots verds” pel que fa al nombre de colles en competició, ja que es confirmava, un any més, una lenta, molt lenta recuperació respecte anys anteriors. Com a mínim, ja no desapareixien o s’esborraven colles del Campionat, sinó que se n’apuntava alguna de més.
Enguany, també semblava que passava això, almenys a les categories infantils, juvenils i veteranes. Però el cop fort va ser quan es va insinuar que la multicampiona “Violetes del Bosc” possiblement es prendria un any sabàtic davant la manca de balladors. Després, això s’ha confirmat, mentre que les xafarderies deien que se gent ja en tenen, però en alguns casos es tracta de noves incorporacions i els manca el nivell necessari per mantenir la competitivitat de la colla. Oficialment, fan com no fa gaire la colla “Mare Nostrum” –qui darrerament els ha disputat i, a vegades, arrabassat, el Campionat- que després d’un descans van tornar amb força i, efectivament, guanyant la competició.
Sigui com sigui, sembla que ja s’han acabat aquells anys en els quals les colles capdavanteres es podien permetre el luxe de no disposar de planter propi, és a dir, colles de categories inferiors que els anessin nodrint de dansaires quan tinguessin alguna baixa a la colla diguem-ne principal. Fins ara, només els calia proposar-ho a qui creien adient de qualsevol altra colla i a aquest li faltava temps per dir que sí, davant el prestigi de la “Violetes” o qualsevol altra d’aquesta mena.
Sembla que aquesta fórmula ara ja no funciona amb la mateixa facilitat. Costa d’entendre, però, que aquesta situació no fos prevista per una entitat com la que hi ha al darrere de la “Violetes del Bosc”, molt més que una colla de competició, ja que també és organitzadora de cicles de ballades i concursos musicals d’alt nivell i suposem que disposa de certa estructura institucional i “pensant”. Com al conte de la cigala i la formiga, convé ser previsors!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada