diumenge, 6 de març de 2016

Premis sempre polèmics

[Un dos i seguit, 4-3-16]

Des del primer dia, el concurs de La Sardana de l’Any –que, entre altres mitjans podeu seguir en aquest programa de Tarragona Ràdio- ha estat polèmic. La seva primera etapa va començar el ja llunyà any 1972 i es va cloure quinze anys després. Es va reprendre, en un segon període, l’any 2004, i encara segueix. Sempre, en tot moment, tant amb els antics organitzadors com amb els actuals, l’han acompanyat les acusacions de frivolitzar la sardana, de menystenir les obres que realment aporten qualitat, fins i tot de joc brut...

Jo dubto molt que hi hagi cap mena de manipulació, però sí que cal reconèixer que un muntatge com aquest comporta que hagi de portar una mena de llufa penjada que mai es podrà treure del damunt i que, al capdavall, és pròpia de qualsevol competició i, sobretot, d’aquelles que inclouen participació popular en forma de vot. Mai es podrà complaure tothom i, sospito, primer que tot els més exigents des del punt de vista qualitatiu. Pareu atenció, si més no, en concursos com Eurovisió, per exemple, en les ocasions que s’han fet votacions populars.

I és que no hem de confondre aquests concursos populars amb concursos musicals. En uns pot votar tothom i en altres hi ha un jurat que, de fet, tampoc s’escaparà mai de la sospita eterna per part dels més primmirats. Ho he dit moltes vegades i ho faré tantes com calgui: La Sardana de l’Any no pretén premiar la millor sardana, sinó la més popular. Per triar la de més qualitat hi ha el Premi de la Crítica, establert per un jurat qualificat. I que tampoc s’escapa, com deia ara mateix, de ser qüestionat. L’objectiu principal, doncs, és, abans que res, divulgar una mica més les sardanes noves pels mitjans de comunicació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada