La festa en temps de pandèmia

[Un dos i seguit, 25-9-20] 

Doncs ja hem deixat enrere les festes de Santa Tecla, unes festes que mai ens hauríem imaginat que tindrien les característiques singulars que han tingut. La veritat és que, en conjunt, Tarragona és una de les ciutats que ha apostat per una opció de festes que no ha estat exempta de risc (no em refereixo al risc sanitari, que ha estat una preocupació sempre present), ja que allò més fàcil hauria estat suspendre-ho tot, com han fet, d’una manera brutal, molts pobles i ciutats. A més, en molts casos, les suspensions s’han fet a darrer moment, avisant a artistes contractats de manera totalment barroera.

I no és que aquí no s’hagin suspès activitats, naturalment. L’opció ha estat clara, però: res d’activitats al carrer i susceptibles de generar massificacions; molts concerts controlats al màxim i la reformulació de determinades activitats, inclosa la descoberta o redescoberta de determinats espais. No ha mancat la polèmica, i aquí és on hi havia el perill al qual em referia, ja que no sempre s’han entès les propostes, però si hi ha alguna cosa certa en tot això és que la situació era força complicada de resoldre un cop descartada la suspensió total o, evidentment, fer com si no passés res.

 Pel que fa els esbarts, al marge de la seva tasca en el Seguici, ens queda el dubte de si es podia haver fet alguna cosa, tenint en compte que s’han realitzat espectacles en recintes degudament controlats, però potser l’impediment ha estat la necessitat d’assajar, els vestidors... No ho sé, però és l’opció que s’ha triat. En el terreny sardanista, la solució ha estat a mig camí, descartant, ara per ara, les ballades i apostant pels concerts. Ja es va fer per Sant Magí, al Camp de Mart, amb un programa cent per cent tarragoní, mentre que dimecres, amb dues cobles, al Teatre Tarragona, la Reus Jove i la Maricel van triomfar amb una selecció molt variada, per a tots els gustos, incloses algunes obres també tarragonines.

Haurà estat una oportunitat per escoltar, còmodament, bona música per a cobla, però, és clar, amb la recança de tothom pel fet de no poder ballar. I les perspectives, de moment, no són gaire bones, ja que s’està parlant de més concerts en substitució, com a mínim, de l’aplec del Serrallo o del concurs de colles de Santa Tecla, que és una altra actuació pendent. I encara gràcies, que a més d’un lloc, ni això!

Concert per Santa Tecla

[Un dos i seguit, 18-9-20] 

Finalment, tal i com temíem, hem arribat a Santa Tecla i la situació segueix essent complicada per a tothom, encara que també és cert que el desconfinament ha permès anar recuperant activitats personals i col·lectives, sempre condicionades per les mesures que cal seguir adoptant. Pel que fa a allò que aquí ens interessa, ja ho sabeu: res d’esbarts, res de colles de competició (ni assajos ni concursos) i res de ballades al carrer.

Ens arriben notícies de llocs que sí que fan aplecs i ballades amb mil i una mesures de seguretat i aquest cap de setmana hi haurà els primers concursos de colles, de moment sense competició estricta, és a dir, unes exhibicions, que més aviat seran una mena d’assajos per veure com va tot plegat després de tants mesos sense moure gaire el cos i menys en harmonia col·lectiva.

Aquí a Tarragona, com en molts altres llocs, ens haurem de conformar a viure la Santa Tecla sardanista en format de concert. Això sí, posats a fer, amb categoria: dues bones cobles, un programa que fa venir salivera i un escenari de luxe, el Teatre Tarragona. Tot i que de ganes no en falten, les entitats (Casal Tarragoní i Agrupació Sardanista Tarragona Dansa) i l’Ajuntament, no veuen per on agafar-la la idea de fer ballades, encara que sigui amb totes aquelles mesures que cal, o precisament perquè aquests condicionants semblen de difícil aplicació de manera correcta en els escenaris que podria tenir Tarragona. Això sí, ara per ara no s’han plantejat una suspensió definitiva, mentre van mantenint en la reserva les ballades pendents, tot esperant la primera oportunitat que s’ofereixi.

El concert del dia de Santa Tecla, insisteixo, és una proposta molt interessant, entre altres coses per la varietat d’estils i d’èpoques que presenta. Des de sardanes molt antigues a algunes de molt actuals, obligades, grans èxits de tots els temps, música tarragonina i, fins i tot, alguna estrena. Estaria bé que a les properes festes de Santa Tecla en normalitat (esperem-ho!!) es mantingués aquesta vetllada de concert sense oblidar (naturalment!!) les ballades i el concurs de colles. En realitat, el concert de sardanes i música per a cobla de festa major ja es va fer durant uns anys, a la plaça del Rei, entre altres llocs, però era una iniciativa de l’Ajuntament i, per tant, depenent de les llunes del responsable de torn, no sempre amic d’això que estem parlant.

Potser ja farem prou si l’any vinent aconseguim recuperar el Retaule, el festival d’esbart, el Puja aquí dalt i balla i, és clar, les sempre exitoses ballades del dia de la patrona i la del dia de la Mercè. De moment, enguany, cita ineludible dimecres al vespre al Teatre Tarragona.

Cultura del concert

[Un dos i seguit, 12-9-20]

A l’anterior programa de l’Un dos i seguit parlava de la incertesa de la situació actual i de l’angoixa que, de vegades, provoca. Ho feia, és clar, parlant de sardanes, cobles i esbarts, un sector que, com molts altres de la cultura, no és, en principi, procliu a generar contagis si s’adopten unes elementals mesures de prevenció. El problema rau en el fet que no és una activitat essencial i, per tant, no ha estat ni en el pensament de qui ha de regular el procés de desconfinament.

La incertesa venia -cal recordar-ho- per la varietat de reaccions que hi ha hagut i segueix havent-hi: des dels que no van dubtar a suspendre-ho tot immediatament, talment com si ho haguessin estat desitjant des de fa temps, fins allò que fan en determinats llocs, sobretot a la Catalunya Nord, és a dir, fer ballades, però molt controlades, amb neteja de mans abans i després de cada sardana, amb mascaretes, amb anelles formades amb inscripció prèvia i separació respecte les altres colles, amb espai  de descans propi per a cada grup, un recinte controlat...

Sens dubte, a banda de les normatives, això no és viable a tot arreu, per raons logístiques, d’ubicació o de capacitat dels responsables, a banda de la voluntat de les autoritats locals. Aquí, a Tarragona, de suport municipal n’hi ha, evidentment, però fins ara ningú ha vist clar poder fer ballades, per molt controlades que estiguin. Sí que s’ha optat per una solució alternativa que té, alhora, la seva part negativa i una altra d’oportunitat. El format de concert permet, ja que no pot ser una ballada, gaudir, en condicions adequades, de bona música. És clar que, a vegades, se’ns mouen els peus des de les butaques estant, o pot passar que a molts els manqui pràctica a l’hora d’entendre la música de cobla com una obra per gaudir-la, també, en una sala de concerts.

Maleïda incertesa

[Un dos i seguit, 4-9-20]

Vam marxar de vacances i ara, doncs, hi tornem. En aquest temps han passat coses des de tots els punts de vista, però seguim tenint, quan mirem la cartellera d’activitats sardanistes, aquella mateixa sensació d’incertesa que es produeix quan mai saps si allò que estava previst es podrà fer realment, si patirà canvis, si s’haurà d’ajornar o si, directament, se suspendrà. També es dóna el cas que, a darrera hora, quan no podem incloure-ho al programa, ens assabentem d’activitats que, d’alguna manera, han «ressuscitat», és a dir, que sí es fan però que el maremàgnum actual fa que no hi hagi la promoció que caldria i la que, poc o molt, es produeix en temps de, diguem-ne, normalitat.

 Tal i com vam insistir en els programes anteriors, nosaltres ho intentarem. Farem el possible per saber i comunicar-vos tot allò que se suposa que s’ha de portar a terme en l’àmbit de les sardanes i la cobla, bàsicament a les comarques tarragonines. El cas és que de ballades i aplecs clàssics no n’hi ha, lògicament, però sí alguns que s’han adaptat a les circumstàncies i passen a ser concerts, encara que en certs casos es preveu la possibilitat de ballar, acollint-se a una estricta normativa de seguretat comprensible, però que, en aquest cas, pot portar a maneres d’agafar-se les mans més aviat carrinclones. El bon exemple el posen a la Catalunya Nord, on la normativa permet ballar sardanes com cal sempre i quan es mantingui certa distància entre anelles i tothom es netegi les mans amb gel abans i després de cada sardana ballada,

 Pel que fa a la proliferació de ballades-concert, res a dir sempre que es facin com cal, però cal diferenciar aquelles sessions en les quals la cobla es limita a interpretar el mateix programa que hauria fet en una ballada, però amb menys tirades; i aquelles altres on es procura preparar un bon concert, amb una selecció pensada més per escoltar i, possiblement, amb obres de qualitat que no acostumen a estar presents a les places. Un bon exemple seria el concert de les festes de Sant Magí, a Tarragona i algun altre que ja s’ha fet o que es preveu per als propers dies. En parlarem, sens dubte, encara que ja hem assumit que sempre hi haurà aquella incertesa maleïda, amenaçant.