dimarts, 14 de juny del 2011

Muda't

[Un dos i seguit, 11-6-11]

Aquest cap de setmana, si la climatologia ho permet, a Tarragona s’hi celebrarà el Muda’t, la segona edició del Tast de Dansa i Música Popular, amb un gran nombre de propostes de les entitats que a la ciutat treballen per a aquesta part de la cultura popular i tradicional catalana: els dos esbarts –Santa Tecla i Dansaire de Tarragona-, el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.

Tot i que s’hi ha inclòs alguna activitat que ja porta una llarga trajectòria, en conjunt són actes totalment nous i, a més, dissenyats amb la intenció d’anar més enllà d’un conjunt d’actuacions estàndard. S’ha volgut aportar algun tret diferent, tot combinant la participació de grups locals amb d’altres de forans. Remarquem, també, que s’ha pensat molt en els més petits i que les ubicacions no s’han limitat als escenaris que poden suposar una aposta segura. És més, hi ha una voluntat expressa d’anar a conèixer racons de la Part Alta, per exemple, o d’arribar-se a Sant Pere i Sant Pau, on aquesta tarda s’inaugura un carrer dedicat al músic tarragoní Joan Juncà.

En el programa hi trobem exhibició, però també participació, balls dels més tradicionals fins als que se’ns mostraran amb nous embolcalls o amaniments; música d’aquí però també de la resta de l’Estat; balls seriosos i altres més esbojarrats; o les sardanes clàssiques fins els “Sardaxous”.

Tot això, doncs, avui i demà pels carrers i places de Tarragona. No us ho perdeu!

diumenge, 5 de juny del 2011

Sardanes per a un any

[Un dos i seguit, 4-6-11]

Sembla que ja s’ha establert com un costum indispensable, com una cita fixa en el calendari, el concert final del concurs La Sardana de l’Any que, aquesta vegada, va tenir lloc dissabte passat a Granollers. Aquesta situació ja s’havia produït als anys 70 i 80, amb la primera època del certamen, fins que la desaparició de l’emissora organitzadora, Ràdio Joventut, va comportar, també, que s’estronquessin aquelles convocatòries que havien aconseguit interessar molts seguidors.
Amb la nova etapa, impulsada per la Federació Sardanista, sembla, doncs, que s’ha aconseguit reprendre el fil. Tot i algunes diferències, sobretot perquè ara es disposa de més mitjans i l’ús de les noves tecnologies i algun detall de les bases, l’essència és la mateixa: fer competir les noves sardanes estrenades al llarg d’un any per un sistema d’eliminatòries setmanals radiades per diferents emissores, en les quals els vots dels oïdors són els que decideixen. Tot plegat culmina amb una gala final on la paraula (el vot) el tenen els assistents.
El concurs sempre ha estat i sempre serà font de polèmica, perquè no pot ser d’altra manera quan hi ha competició i, sobretot, quan s’hi barregen composicions d’estils molt diversos: des de peces intranscendents musicalment parlant però d’impacte ballador, fins sardanes d’un innegable interès qualitatiu, amb tot un seguit de gradacions entremig. I això, combinat amb un públic també variat, cadascú amb les seves manies, gustos i nivell, fent que, a vegades, quedin excloses sardanes que ens semblen francament fermes, des del punt de vista particular de cadascú, naturalment.
Els organitzadors insisteixen a dir que allò que importa és, abans que res, que amb tot aquest muntatge el que es vol i en bona part s’aconsegueix, és divulgar les sardanes noves, siguin de l’estil que siguin, però si s’hi apleguen de diversa mena, millor. Segurament, el més positiu és prendre-s’ho d’aquesta manera, ja que de concursos musicals ja n’hi ha i potser el que caldria és que aquests s’adaptessin a la necessitat de donar a conèixer al màxim les obres que premien.
De totes maneres, el resultat d’enguany de La Sardana de l’Any no ha estat gens malament: el premi a la popularitat a una sardana senzilla però digna i el Premi de la Crítica a una obra de qualitat, també balladora, i amb ganes de sonar diferent. I lesdues, d’autors joves. Balanç positiu, doncs