dimarts, 27 de març del 2012

Cal fer autocrítica

[Un dos i seguit, 23-3-12]

Entrats en la primavera, amb la climatologia que, poc a poc, cada vegada serà més benigna, també comencen a proliferar els actes al carrer i, és clar, també les sardanes. Aquest cap de setmana podem dir que comença de veritat la temporada, després de les activitats que s’han anat convocant fins ara, de manera més espaiada. Això, que indica vitalitat malgrat la crisi, també representa un problema que no és nou, que s’ha debatut moltes vegades i mai s’ha arribat a concretar cap solució. És evident que la coincidència d’actes similars en el temps i, a vegades, gairebé en l’espai, vol dir que hi ha una competència absurda per captar un públic que cal suposar que és, poc o molt, el mateix. El panorama encara es fa més complicat si, a més, s’ha de competir amb altres propostes que, tot i que diferents, també procuren captar el mateix o part del mateix segment de població.

Entenc que cal fer autocrítica i treballar, d’una vegada per totes, per assolir una coordinació eficaç. No val que només es faci pel que fa als aplecs: també hi ha de ser la resta d’entitats, les cobles, les colles... I em sembla que també cal afegir-hi els informadors, tant perquè  hi aportem alguna idea o dada, com, precisament, motivar la resta d’elements que treballen per la sardana per tal que els facilitin com cal informació d’allò que fan. Resulta increïble que entitats capaces de generar moltes coses no tinguin prou consciència de la conveniència de divulgar-les i que poden utilitzar, entre altres mitjans, la important xarxa d’informadors sardanistes. Aquest pot ser un dels temes que es tractin diumenge a la trobada de Tarragona, però poca cosa aconseguiran, en aquest sentit, si no hi ha aquella implicació que demanava dels organitzadors.

dilluns, 19 de març del 2012

Trobada d'informadors sardanistes (2)

[Un dos i seguit, 16-3-12]

Diumenge de la setmana vinent tindrà lloc a Tarragona una trobada d’informadors sardanistes, és a dir, aquelles persones que habitualment es dediquen a difondre l’activitat sardanista pels més diversos mitjans de comunicació. No és pas la primera vegada que es fa una reunió d’aquesta mena on, com es pot comprendre, es tracten qüestions que fan referència a la problemàtica pròpia d’un col·lectiu molt específic, tot i que segurament també ha d’interessar altres aficionats.
Amb tot, aquesta vegada sospito que aquest interès més enllà dels diguem-ne militants de la informació –mai més ben dit, ja que només una mínima part ho fan de manera professional, és a dir, cobrant- aquest interès, dic, serà més gran. Les noves tecnologies i les enormes possibilitats de fenòmens com Facebook i similars han arribat a qüestionar els límits de qui es pot considerar realment informador. No ho afirmo, només m’ho pregunto i segur que aquesta serà una qüestió que es plantejarà en aquella trobada on, ja s’ha anunciat, no només s’acceptarà l’assistència de tothom –no només els informadors formalment acreditats- sinó que s’estimula aquesta participació en un sentit el més ampli possible.
Això no treu, és clar, que les xerrades que s’anuncien a càrrec de professionals prou coneixedors dels temes –és a dir, el periodisme i la sardana- siguin d’allò més engrescadores.

dilluns, 12 de març del 2012

Trobada d'informadors sardanistes

[Un dos i seguit, 9-3-12]

Malgrat tot, la sardana ha estat i és un sector amb prou vitalitat i importància en el context de la cultura catalana. Es tracta d’un conjunt d’activitats que es pot contemplar des de perspectives ben diverses: musicals, de dansa, associatives, festives... Gran part d’aquesta activitat és pública, moltes vegades al carrer i oberta a tothom.
És per això que resulta fonamental la màxima difusió del que es fa de cara enfora i del que es viu a dins de les entitats. La importància d’aquest aspecte ha fet que no pocs activistes sardanistes s’hagin preocupat per fer d’informadors, és a dir, encarregar-se de preparar programes de ràdio, fer cròniques a la premsa, etc. Molt poques vegades això ha pogut fer-se des d’una perspectiva i una competència professional, però sovint s’ha suplert amb bones dosis d’entusiasme a prova de bomba i intuïció.
Ara, a Tarragona, el Casal Tarragoní ha tingut la pensada de convocar una trobada de tota aquesta gent, d’aquells que ens preocupem de fer arribar a tothom allò que passa en el món de la sardana, que no és poc. Com en tota activitat humana, hi ha una problemàtica pròpia, però sospito que el que es tractarà el proper dia 25 al matí a l’Antiga Audiència va més enllà dels neguits diguem-ne corporatius: s’intentarà aprofundir en com superar els espais acotats dedicats a la sardana als mitjans, o com explorar en les xarxes socials, per exemple. I és per això que em fa l’efecte que la cita no ha d’interessar només als més compromesos, sinó a tot aquell a qui importi la sardana. Com a mínim, per escoltar el que ens diran gent jove però prou experimentada, com el Jordi Lara, el Josep Pasqual o l’Albert Font-Tarrés. La cosa promet.

dissabte, 3 de març del 2012

La sardana no mereix ser a la capitalitat cultural?

[Un dos i seguit, 2-3-12]

Ja ho sabem que la situació és crítica per a tothom, que en un context de crisi extraordinària on es parla de retallar serveis i drets considerats per a molts com a fonamentals, ja ho sabem que aspectes com les activitats culturals i festives passen a la cua de les prioritats, més o menys allí on la sardana ja hi era per a moltes institucions. Perquè en som conscients, entenem (encara que no compartim) que enguany desapareguin de l’agenda activitats amb tradició de molts anys com la ballada del Diumenge de Rams o el cicle d’estiu; que l’aplec de la ciutat es pugui celebrar gràcies a aportacions no municipals i que l’Ajuntament no col·labori ni tan sols amb infraestructures bàsiques com lavabos, megafonia o cadires; entenem que les cobles encara no hagin cobrat actuacions de la passada Festa Major...
Tot això és perfectament coherent amb la consideració que s’ha tingut fins ara amb la sardana a l’hora de destinar-hi recursos públics. Però allò que ha acabat de molestar molts sardanistes és que els ignorin. Tampoc és que sigui res del tot nou, però encara hi ha qui pensa que poc hauria costat tenir en compte en la fa poc celebrada festa d’inauguració de la capitalitat cultural de Tarragona que la tradició sardanista de la ciutat és realment important, per molt que alguns la vulguin ignorar o fer-li allò que en castellà en diuen “ningunear”, és a dir menysprear, però amb un to més xulesc. I, sobretot, s’hauria pogut pensar en les dues cobles plenament actives que tenen la seu aquí; en les colles de competició de totes les categories que porten el nom de Tarragona arreu del país i a vegades més enllà, per Europa, com ho faran aquest any i com ho han fet moltes vegades sense cap mena de subvenció municipal. També hi haurien pogut posar el seu granet de sorra a la festa, de franc, naturalment, perquè a això d'anar contra corrent, hi hagi o no crisi, ja hi estan avesats.