dimarts, 27 de març de 2012

Cal fer autocrítica

[Un dos i seguit, 23-3-12]

Entrats en la primavera, amb la climatologia que, poc a poc, cada vegada serà més benigna, també comencen a proliferar els actes al carrer i, és clar, també les sardanes. Aquest cap de setmana podem dir que comença de veritat la temporada, després de les activitats que s’han anat convocant fins ara, de manera més espaiada. Això, que indica vitalitat malgrat la crisi, també representa un problema que no és nou, que s’ha debatut moltes vegades i mai s’ha arribat a concretar cap solució. És evident que la coincidència d’actes similars en el temps i, a vegades, gairebé en l’espai, vol dir que hi ha una competència absurda per captar un públic que cal suposar que és, poc o molt, el mateix. El panorama encara es fa més complicat si, a més, s’ha de competir amb altres propostes que, tot i que diferents, també procuren captar el mateix o part del mateix segment de població.

Entenc que cal fer autocrítica i treballar, d’una vegada per totes, per assolir una coordinació eficaç. No val que només es faci pel que fa als aplecs: també hi ha de ser la resta d’entitats, les cobles, les colles... I em sembla que també cal afegir-hi els informadors, tant perquè  hi aportem alguna idea o dada, com, precisament, motivar la resta d’elements que treballen per la sardana per tal que els facilitin com cal informació d’allò que fan. Resulta increïble que entitats capaces de generar moltes coses no tinguin prou consciència de la conveniència de divulgar-les i que poden utilitzar, entre altres mitjans, la important xarxa d’informadors sardanistes. Aquest pot ser un dels temes que es tractin diumenge a la trobada de Tarragona, però poca cosa aconseguiran, en aquest sentit, si no hi ha aquella implicació que demanava dels organitzadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada