dijous, 26 de gener del 2017

Una Guia Sardanista moderna

[Un dos i seguit, 20-1-2017]

Per aquest cap de setmana s’ha convocat una reunió dels organitzadors i responsables dels aplecs de les comarques tarragonines on, entre altres coses, es farà el lliurament a cada un d’ells de la Guia Sardanista de l’any 2017. Lògicament, es tracta de que aquesta publicació circuli al màxim i una de les maneres principals de fer-ho és que estigui a l’abast de tothom als diferents aplecs i a les corresponents entitats responsables.

Els aficionats i tots aquells que hi estiguin interessats podran comprovar que la Guia és una publicació feta de manera molt acurada per part dels editors, la Confederació Sardanista de Catalunya, fent-la més atractiva visualment parlant i, sobretot, més pràctica. La necessitat de compaginar aquestes dues característiques i el volum d’informació que conté ha portat a variar les dimensions, per exemple. S’ha abandonat el concepte de guia de butxaca, ja que, a banda que pocs la portarien realment en una butxaca, resultaria poc vistosa i gens manejable. En tot cas, per complir aquesta funció de consulta a peu de plaça hi ha la versió digital, a la que es pot accedir amb el mòbil.

La guia de paper i, perquè no, la que trobem a Internet, la podem gaudir de manera més reposada i els dissenyadors s’hi han pogut esplaiar molt més. El cas és que la Guia acabi sent útil i un bon aparador de les activitats sardanistes que es porten a terme al llarg de l’any, si més no les principals, cosa que compleix força bé. Ateses les dinàmiques amb les quals es veuen obligades a treballar bona part de les organitzacions, sembla difícil que s’aconsegueixi una Guia exhaustiva al cent per cent, però ens consten els esforços que es porten a terme per apropar-s’hi al màxim.

dimecres, 18 de gener del 2017

Feina discreta

[Un dos i seguit, 13-1-2017]

Una de les tasques que s’ha proposat seriosament la Confederació Sardanista de Catalunya és la d’aconseguir que la sardana obtingui la qualificació de Patrimoni Immaterial de la Humanitat que atorga la UNESCO. Sembla que més enllà del valor honorífic que això pot comportar, també obre portes de caire diguem-ne més pràctic a l’hora de cercar suports diversos. En tot cas, allò que sobta en un primer moment és que fins ara la sardana encara no gaudeixi d’aquesta declaració, quan moltes altres manifestacions similars, totes respectables, però algunes amb una incidència menor en la societat evident, ja la tenen.

El cas és que ja fa temps que es va intentar i, en aquell moment, la iniciativa no va prosperar, en part per raons de caire polític. Potser va faltar força i determinació, ja que sembla que els obstacles d’aleshores eren els mateixos per als castells, posem per cas. Actualment, sembla que el panorama és diferent, amb una Confederació més potent i organitzada, a més de plenament convençuda de que cal portar-ho a terme. I caldrà aquesta empenta, perquè aquest reconeixement requereix que hi hagi el suport d’un estat, realitzar moltíssimes gestions i, és clar, diners. És per això que s’ha creat una comissió de treball que, efectivament, ens consta que està fent els passos pertinents, encara que sembla que cal que ho faci –diuen- de manera discreta. Deixem, doncs, que actuï i esperem que aviat se’n pugui parlar obertament i amb resultats positius.

dijous, 12 de gener del 2017

La sardana? Depèn...

[Un dos i seguit, 23-12-2016]

Com en la majoria d’àmbits, en el de la sardana tampoc és convenient generalitzar a l’hora de fer una anàlisi del seu estat de salut. Quan algú ens ho pregunta, la resposta més assenyada seria que depèn de quina població parlem o, com a molt, de quina comarca. L’experiència ens demostra que la vitalitat de les activitats sardanistes va variant, amb alts i baixos que no tenen perquè coincidir entre poblacions veïnes. Fins i tot, podem observar nivells diferents d’èxit en activitats realitzades en una mateixa població en un mateix any.

Tot això és important tenir-ho en compte quan pretenguem tenir una visió panoràmica del sardanisme de, per exemple, el Camp de Tarragona. Hem de veure, posem per cas, com els últims anys el lideratge en el nombre d’aplecs, que tenia de manera clara el Baix Camp, ha passat al Tarragonès, tot i mantenir, aquella primera comarca, cites especialment rellevants com els aplecs de Reus i Cambrils. Cal veure, també, com en una vila plena de vitalitat com és Valls el seu sardanisme molt minvat respecte fa un temps, però organitza un dels concursos de colles més exitosos i atractius de l’any. En menor mesura quelcom semblant passa a Salou, on es fan menys ballades que no fa pas gaires anys, però clouen la temporada d’aplecs amb un dels més ambiciosos del calendari.

En alguns llocs hi ha hagut una sorprenent continuïtat, com a la Pobla de Montornès i el seu aplec, un dels més veterans, que aquest any ha estat notablement potenciat. Un cas explicable per la recent renovació de la seva junta, que ha aportat noves energies, cosa que també han fet a Torredembarra, en aquest cas mantenint un envejable volum de ballades, concerts i un bon aplec.

A Tarragona, potser per les seves dimensions, també s’hi pot observar una continuïtat general, amb unes activitats potser menors que en altres temps, però des de fa uns anys estabilitzades i amb un grup de colles de competició realment potent, encara que també amb els lògics alts i baixos interns a causa de la mobilitat entre colles, una dinàmica exigida per les edats dels dansaires.

Si, malgrat tot, volem fer una valoració global, podem assegurar que el sardanisme és viu, amb molts nuclis d’activitat més o menys engrescats i amb un futur enterbolit per la crisi, és clar, però també per la seva absència en la llista de prioritats o els llistats de coses “guais” dels programadors, tècnics culturals i patrocinadors.