dimecres, 28 de juliol del 2021

De suspensions, ajornaments i adaptacions

[Un dos i seguit, 23-7-21]

Tot i tenir la sensació de ser molt reiteratiu, crec que s’ha de deixar constància de la realitat i fer referència al desgavell que viu el món festiu a causa de les múltiples interpretacions que es fan de la normativa de restriccions per la pandèmia. Ha anat passant fins ara, cíclicament, a mida que s’anaven succeint les onades i la resposta en forma de limitacions.

Pel que fa les sardanes, és a dir, ballades, concerts o concursos de colles, actualment es pot fer de tot, però amb les mesures de prevenció pertinents a cada cas, com és lògic. Sigui perquè no tothom ho ha entès així, perquè alguns volen ser més cauts que ningú, perquè els fa mandra, perquè no veuen rendible electoralment organitzar coses que no són multitudinàries o perquè no poden assumir les precaucions, sigui per la raó que sigui, a l’hora de la veritat hi ha de tot i encara sovintegen les suspensions. Es fan ballades i aplecs per a ballar (amb condicions, és clar), altres s’han adaptat passant a la fórmula del concert i, efectivament, molts han tirat pel dret, ajornant o suspenent actes.

La “culpa” varia segons el lloc: a vegades són les mateixes entitats sardanistes, altres són els responsables municipals (els que tenen la última paraula, en definitiva) i també hi ha casos d’informes negatius per part de la Guàrdia Urbana, com és el cas de Figueres, per exemple. També hi ha el cas contrari a la suspensió total, com és el cas del concurs de Ceret d’aquest dissabte, que es vol fer sí o sí, malgrat sembla poc recomanable si tenim en compte que la majoria de les colles, que hi van des del Principat, fins ara han limitat molt les seves sortides i per anar a concursar a l’altra banda de la frontera els cal complir uns requisits extres que no hi conviden gaire. El resultat? Només quatre colles inscrites, totes veteranes.

Bé, no es tracte de recriminar res a ningú; en tot cas, com altres vegades, aquells que no els costa gaire suspendre una ballada, sense ni haver plantejat fer un concert.

dimecres, 21 de juliol del 2021

Alts i baixos

[Un dos i seguit, 16-7-21]

Ja hi tornem a ser! La situació creada per la pandèmia, sempre canviant, amb alts i baixos, ha tornat a obligar a endurir les mesures preventives i, és clar, una de les coses que sembla que cal fer primer és prohibir ballar, incloses les sardanes. I, per no sortir d’aquella dinàmica en la que ens havíem trobat fins ara, segueix la incertesa, primer per la manca de concreció (és igual un gran concert de rock amb milers de persones atapeïdes i impossibles de controlar, que una ballada amb accés controlat, inscripció prèvia, etc.?), però també es genera inseguretat davant el fet que la justícia  és qui té l'última paraula. En aquest sentit, la Confederació Sardanista s’ha curat en salut i ha emès un comunicat on vé a dir que «aquestes mesures encara s'han d'aprovar pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i seguidament publicar-se la resolució, per tant en aquest moment encara no són vigents».

A l’hora de la veritat, hi ha un campi qui pugui, cadascú interpretant allò que bonament entén, mantenint actes, suprimint-los, adaptant-los o ajornant-los. A l’Agenda d’avui tindrem de tot, en aquest sentit, amb l’agreujant que fins a darrer moment no podrem saber exactament què passarà amb cada acte.

Naturalment, són molts els sectors perjudicats per aquestes i qualsevol de les mesures que les autoritats puguin adoptar. Jo sempre he blasmat els que es queixen sistemàticament o aquells que es pensen que són els únics afectats, o no volen veure que hi ha activitats o situacions potencialment perilloses per a molta altra gent. Però costa entendre que es consideri que hi ha el mateix o més risc en una ballada com la que el passat 3 de juliol es va fer al Parc de Saavedra -amb totes les mesures de prevenció que calia i més-, que en una terrassa qualsevol amb gent asseguda ben a prop l’un de l’altre sense mascareta i, en molts casos, exhalant fum de tabac i, possiblement, alguna cosa més; o en un concert amb un munt d’individus movent-se pràcticament enganxats l’un a l’altre.

La última normativa divulgada en el moment de redactar això sembla donar-me la raó, però no tinc clar que s’hagi interpretat d’aquesta manera davant l’allau de cancel·lacions d’aplecs i ballades que s’han produït aquests dies.


dimarts, 13 de juliol del 2021

Música d'alt nivell

[Un dos i seguit, 9-7-21]

Aquest proper dilluns 12 de juliol, el Festival Internacional d'Estiu 2021, dins del Fresc Festival de Sabadell presenta a l'Amfiteatre de la Fundació Antiga Caixa Sabadell, un concert especial de la cobla Mediterrània amb peces d'autors de música clàssica i simfònica, principalment, sota la direcció de Bernat Castillejo. El programa inclou obres de Haendel, Mussorgski, Debussy, Stravinski i Ginastera, entre altres, transcrites per a cobla. Els arranjaments són obra de Josep Maria Serracant, o del propi Castillejo. 

Als que sabem apreciar la música de qualitat per a cobla se’ns fa la boca aigua, amb notícies com aquesta. S’ha demostrat abastament que amb aquesta formació peculiar que és la cobla es pot oferir música d’alt nivell, tant la que ha estat escrita expressament per a ella, com la que és fruit d’uns bons arranjadors. Tot això va ser plenament explorat,  sobretot als anys 30 del segle passat, amb la cobla Barcelona com a vaixell insígnia, tal i com ha estudiat recentment la tesi doctoral del músic Albert Fontelles-Ramonet i que resumeix esplèndidament ell mateix en el darrer número de la revista «440. Clàssica i jazz».

Actualment, tot i que encara s’està lluny d’una comprensió mínimament generalitzada del valor melòman de la cobla, encara que sigui entre sectors musicals, a poblacions com Barcelona o Sabadell, és possible gaudir habitualment de concerts dignes de qualsevol programació seriosa. Malauradament, a les comarques tarragonines el panorama és desolador, encara que de concerts se’n fan, però són més propers al concepte de concert vermut de festa major que el que comentava fa un moment. Uns concerts, val a dir, que en molts casos són ben interessants, però juguen en una altra lliga. Amb el que dic no pretenc criticar les entitats sardanistes, precisament, la raó de ser de les quals és promoure la sardana com a dansa i moltes demostren tenir preocupació per la qualitat dels programes. 

Cal tenir en compte que el concert que he comentat de Sabadell s'emmarca en el que ofereix cada any centrat en la cobla les Joventuts Musicals d’aquella ciutat gràcies a l'assessorament de l'entitat Músics per la Cobla. Imagino que als gestors d’aquí no els haurà passat mai pel cap programar un concert de cobla semblant. Qui més s’hi va apropar va ser, durant anys, el Festival Pau Casals del Vendrell, amb moltes i sempre interessantíssimes vetllades, però amb el darrer canvi de responsables aquest tipus de música va desaparèixer dels cartells.


diumenge, 4 de juliol del 2021

Adéu al músic i estudiós Lluís Albert

[Un dos i seguit, 2-7-21]

La sardana és un fet plenament viu, amb tot el que això comporta. Entre altres coses, la vida va aparellada amb la mort, com un fet que cal acceptar i que, d’una manera o altra, sempre està present en la nostra experiència. Així, en un programa com aquest, que pretén fer el seguiment de la vitalitat del sardanisme, de vegades hem de fer referència a fets com el traspàs d’algú que hi estava implicat.

Aquesta vegada ha estat l’adéu a un personatge singular: el músic, compositor, musicòleg, director d’orquestra i de cobla Lluís Albert, mort el passat divendres a l’edat de 98 anys. Una llarga experiència, doncs, que comentarem avui mateix, però de la qual ara m’agradaria destacar la vesant d’estudiós de la sardana, sobretot pel que l’evolució fins la seva forma actual des d’una perspectiva musical. Ho va fer amb un rigor i un coneixement de causa poc habituals fins no fa gaire, treballant en arxius públics i privats, utilitzant una documentació i un mètode científic.

Lluís Albert va ser dels pocs que, en el seu moment, es van allunyar deliberadament de les visions romàntiques i idealitzants que proliferaren durant dècades, massa sovint plagiades sense gaire criteri, de manera que s’havien idealitzat en excés alguns fets o persones i altres aspectes quedaven foscos, sense que ningú els hagués tractat com cal.

Sortosament, n’hi ha hagut d’altres que han seguit aquesta via més seriosa, sobretot els últims anys, amb gent jove i sòlidament formada que analitza de manera professional aquest fenomen que és la cobla i la sardana.