dissabte, 27 de desembre del 2014

Una tesi sobre Pep Ventura, a l’abast de tothom

[Un dos i seguit, 19-12-14]

L’Anna Costal és una jove músic de cobla (és intèrpret de tenora a la Vila d’Olesa) i estudiosa de la música, és a dir, musicòloga. Ja feia temps que ens arribaven notícies de manera sovintejada de la seva tasca seriosa i clarament científica en diversos àmbits de la seva disciplina, però sobretot al voltant de la figura de Pep Ventura, un nom a voltes mitificat, però també amb valors menystinguts per la historiografia tradicional.

L’Anna ha publicat articles, ha col·laborat en llibres i sovint ho ha fet al voltant del que sempre s’ha presentat com el gran renovador de la cobla. Fins ara, aquesta tasca havia culminat amb una exposició excepcional que es va poder veure al Museu de l’Empordà de Figueres l’any 2009. Excepcional en doble accepció, ja que era una mostra molt acurada i atractiva, però també d’exposició limitada, quan el més lògic hauria estat que hagués voltat pel país durant el temps que hagués calgut. Bé, són les misèries pròpies d’un país petit i amb certes limitacions.

El treball, però, ha anat molt més enllà, ja que el seu objectiu era una tesi sobre aquell músic singular. Una tesi que, finalment, es va presentar el passat mes de juliol i que té un títol llarg, com correspon a aquesta mena d’obres: “Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració del Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)”. Efectivament, es tracta d’un estudi profund sobre l’home i el seu entorn, un període de canvis de tota mena, d’obertura del país a altres cultures, modes i sabers.

Una altra bona notícia és que aquesta tesi és accessible per a tothom per mitjà d’Internet. Malauradament, les coses no estan per esperar que algú arrisqui a publicar textos d’aquest nivell, malgrat que siguin perfectament assequibles i entenedors per a una gran majoria. Quedem-nos, doncs, amb la part bona de la notícia: que, poc a poc, van sorgint estudis seriosos sobre un camp que massa vegades havia estat tractat amb més bona fe que traça.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Acostumats a nedar contra corrent

[Un dos i seguit, 12-12-14]

Poc a poc, dia rere dia, ens anem endinsant en aquest conjunt de dies tan especial que és el de les festes nadalenques. Tradicions, canvis d’hàbits, vacances per a alguns, nadales, consumisme... i moltes coses més, sens dubte. En l’àmbit sardanista es nota el pas per aquest període perquè minven notablement els actes al carrer, encara que aquesta setmana en podrem anunciar alguns de prou importants.

Això no vol dir, però, que les entitats entrin en un temps d’hivernació pel que fa la preparació d’activitats. Són moltes les que precisament estan enllestint calendaris i embastant molts dels capítols que aniran desenvolupant ben aviat, entrats ja a l’any 2015. També, tot cal dir-ho, han de dedicar esforços a trobar recursos o a veure com poden sobreviure a la reforma fiscal que a partir del nou any complicarà molt l’existència a les entitats, encara que siguin sense ànim de lucre i les seves dimensions siguin mínimes. Un autèntic atemptat que ja fa tremolar –i no de fred- molts dels que fan feina desinteressada en el món cultural del país. Sort que són gent acostumada a anar a contra corrent de modes, conselleries, tècnics, ministres i altres herbes.    

dimecres, 10 de desembre del 2014

Els PTD’S guanyen, amb autoritat, el Campionat de Punts Lliures

[Un dos i seguit, 5-12-14]

Fa quinze dies els teníem aquí, als estudis de Tarragona Ràdio per parlar del subcampionat de Catalunya de colles sardanistes que havien assolit. Eren els nois i noies de la colla Petits Tarragona Dansa, una colla molt jove que ens van deixar clar que s’ho passen bé ballant sardanes de competició –allò que algú qualifica de “sardana esportiva”-, però que també, tal i com toca a gent de la seva edat, els agraden les moltes altres activitats que porten a terme amb la colla i que no són estrictament sardanistes. Els oïdors van poder comprovar com emanaven vitalitat, entusiasme i ganes de menjar-se el món. Són, en definitiva, una mostra de la cara més positiva i optimista del jovent d’aquest país.

Diumenge passat, els PTD’s, que és com s’anomenen ells mateixos i els coneix tothom en el mundillu de les colles, van anar encara més enllà. A Barcelona, van proclamar-se campions de Catalunya de la categoria Infantil en Punts Lliures, una modalitat espectacular però molt exigent des d’un punt de vista físic i d’interpretació de la música i de la dansa que no totes les colles poden assumir amb un mínim de solvència.

No va ser un triomf ocasional, tal i com es va poder comprovar en directe i com és fàcil veure en els vídeos que circulen per la xarxa. Els tarragonins van fer una exhibició brillant i segura, fruit d’anys d’experiència –malgrat la seva joventut- i d’una direcció experta i entusiasta. Ah! i sense oblidar el tercer lloc, també en Punts Lliures, obtingut per la colla Juvenil Nova Tarragona Dansa, meritori tenint en compte que bona part de la plantilla és força novella en el món de la sardana. I és que ells també s’han impregnat de la mateixa dinàmica de feina ben feta, constant i engrescada. Un dia memorable per al sardanisme tarragoní, sens dubte.