dijous, 28 de juliol del 2016

Ballades “enllaunades”

[Un dos i seguit, 22-7-16]

Una de les activitats sardanistes que més s’han ressentit de la dràstica reducció de subvencions públiques és la dels cicles de ballades d’estiu. Tradicionalment, se n’havien fet molts, fins al punt que no fa gaires anys la Confederació Sardanista publicava un calendari de butxaca que permetia, als aficionats, seguir els que més els interessaven. A les comarques tarragonines destacaven els de la capital, Tarragona, que anava des de finals de juny fins, pràcticament Santa Tecla, amb periodicitat setmanal, i el de Salou, que s’hi assemblava força. Després, a aquests i algun altre, s’hi va afegir el del Vendrell que, paradoxalment, és el que millor ha resistit els ajustos pressupostaris.

Algun d’aquells cicles ha desaparegut, com el que es feia a Reus, mentre que el de Tarragona ha quedat reduït a tres ballades i el de Salou a dues. Allò més trist és comprovar com aquest ha acabat sent un dels millors exemples que podríem posar d’allò de la xocolata del lloro, és a dir, que amb els diners que s’han estalviat els respectius ajuntaments, poca cosa més hauran pogut fer ni hauran resolt les seves angúnies financeres.

Una alternativa que han trobat en alguns pobles són les ballades amb música enregistrada. És el cas, per exemple, dels cicles que es porten a terme a  Constantí, la Selva del Camp i Miami Platja. És una opció comprensible en poblacions petites, on resulta inimaginable llogar cobles gaire sovint. Les opinions sobre això, però, són diverses: hi ha qui pensa que és abaratir la festa, deixar-la en un acte mecànic i sense ànima, que és com ho veuen quan no hi ha música en viu. Altres, en canvi, ho defensen i, al capdavall, ja és pràctica habitual en els concursos de punts lliures i en la majoria d’actuacions d’esbarts.

Personalment, m’agrada ballar, però no ho acabo d’entendre com una pràctica que es quedi en això, només. Bona part de l’encant d’una ballada rau en la música, en els que la interpreten i com ho fan, en determinats repertoris, en els gestos dels músics, en un so viu i no mecànic... Però no deixa de ser una opinió personal i sempre respectaré que si algú gaudeix en una d’aquelles sessions diguem-ne enllaunades ho pugui fer amb tota la llibertat del món. Més faltaria!    

diumenge, 17 de juliol del 2016

En fem mil més?

[Un dos i seguit, 15-7-16]

Avui fa una setmana va ser el gran dia. Emocionats, vam celebrar l’emissió número mil del programa “Un dos i seguit” des de la Rambla Nova. Vam aprofitar l’oportunitat que ens donava el fet que coincidís amb la primera ballada de sardanes del cicle d’estiu a Tarragona per plantar la carpa i la unitat mòbil de Tarragona Ràdio just al costat de la cobla. El temps va acompanyar, la cobla Reus Jove va sonar la mar de bé, molta gent va ballar i, tots plegats, vam poder escoltar i ballar la sardana que ens ha dedicat el músic Joan Moliner.

Vam poder parlar i brindar amb molts amics dels que habitualment protagonitzen el programa: membres de cobles, representants dels esbarts locals, presidents d’entitats, balladors i vells amics i companys de l’Un dos i seguit com la tesa i el David, els quals potser vam convèncer de tornar a col·laborar amb nosaltres. Tot té un límit en aquest món i, malauradament, alguns no van poder sortir en antena, com ara la gent de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, tot i que no els va faltar el “pica pica” i el brindis, això sí.

De fet, només es tractava de celebrar, plegats, la continuïtat del programa, encara que més d’un dels entrevistats ens va obsequiar amb alguna primícia. En tot cas, a tots moltes gràcies per ser-hi, per donar-nos cada setmana matèria primera fins al punt que sempre se’ns fa curt; i gràcies també a la gent de Tarragona Ràdio, professionals com pocs, però també entusiastes de la seva feina i, sobretot, bons amics. Ho són tots, però ja comprendreu que en aquest cas ho personalitzi en la Sílvia Garcia i el Josep Maria Bertran que divendres, com sempre, van fer possible la festa.

Com ens va desitjar molta gent divendres: anem cap als 2.000!

diumenge, 3 de juliol del 2016

Mil i una nits a Tarragona Ràdio

[Un dos i seguit, 1-7-16]

Divendres vinent, dia 8 de juliol, l’“Un dos i seguit”, l’espai de sardanes, esbarts i música per a cobla de Tarragona Ràdio, arribarà a la seva edició número 1.000. Una xifra prou rodona per tal que ho celebrem com Déu mana. L’atzar ha volgut que, justament aquell dia, comenci el cicle de ballades de sardanes d’estiu a Tarragona i que, a més, coincideixi, en part, amb l’horari d’emissió del programa, ja que les sardanes són a les nou del vespre.

Com sigui que el músic i compositor Joan Moliner, resident a la ciutat des de fa força temps, es va oferir a dedicar-nos una sardana, vam pensar que tot anava rodat: estrenaríem aquesta nova obra aquell dia i, a més, faríem el programa des de la Rambla Nova. Hem comptat amb la complicitat de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa (organitzadora del cicle de ballades), de la cobla Reus Jove i, és clar, de l’emissora municipal Tarragona Ràdio i els seus professionals. Així, doncs, el dia 8 instal·larem la unitat mòbil a prop de la cobla, parlarem en directe amb sardanistes, músics i antics companys de ràdio i, és clar, escoltarem –i ballarem!- la sardana quan s’estreni. Per acabar-ho d’arrodonir, la Reus Jove ha preparat un programa d’aquells que fan venir salivera als que ens agrada la bona música per a cobla. Per cert, la sardana d’estrena portarà el nom de Mil i una nits a Tarragona Ràdio, ja que la major part de l’any, a l’hora que fem el programa, ja és de nit.

No cal dir que ens agradaria comptar amb l’escalf del màxim de gent que ens vulgui acompanyar aquell vespre. Seria magnífic que la Rambla es fes petita per ballar i, els que vulgueu, us apropeu als micròfons per dir-hi la vostra.  Ah! I penseu que, de fet, complirem uns 1.500 programes de sardanes a Tarragona Ràdio. Abans de l’“Un dos i seguit” hi va haver el precedent d’un altre espai que anomenàvem “Un tres i fora”, del qual se’n van emetre, si fa o no fa, uns 500 més! En aquell moment érem tant desmenjats que ni pensàvem en comptar-los

Ah! i, naturalment, aprofitarem per celebrar, també, els 30 anys de la casa que sempre ens ha acollit molt bé, Tarragona Ràdio.