dijous, 22 de març del 2018

Anem a Montblanc?

[Un dos i seguit, 16-3-18]

Aquest dissabte comença, oficialment, la capitalitat de la sardana de Montblanc. Per primer cop, doncs, una població de les comarques tarragonines rep aquest reconeixement, tot i que cal recordar que és molt recent com a tal i que no és altra cosa que la continuïtat, més o menys actualitzada, de les antigues Ciutat Pubilla, de llarga trajectòria. Ho van ser viles tant diferents de la demarcació com l’Espluga, Tarragona, Reus, Flix, Salou i el Vendrell, i algunes van tenir un impacte realment important i perdurable.

Així, doncs, Montblanc encara el repte de ser una autèntica capital del sardanisme, amb els actes protocol·laris de rigor i un bon grapat de cites interessants durant tot l’any. Sembla que els responsables han entès bé la idea que ara es vol potenciar però que sempre hi ha hagut –ja des del temps de les Ciutat Pubilla- de preveure les activitats de manera que es pugui superar l’àmbit sardanista i s’impliqui al màxim de sectors de la resta de la cultura i de la societat, cosa que fins ara no sempre s’ha aconseguit plenament.

El calendari, que ja hem avançat en anteriors programes i que anirem seguint a partir d’ara, aposta per alguns espectacles nous però ja consolidats, com Cris Juanico amb cobla, “Música i vi” o Roger Mas i la cobla Sant Jordi; però també propostes originals, com l’anella gegant que ha d’envoltar la muralla de Montblanc o un concurs de colles amb eliminatòries colla contra colla. Ara bé, Montblanc gaudeix de prou vitalitat cultural i cal esperar que aquesta s’hi impliqui de manera decidida, però caldrà veure si l’entorn, és a dir, la resta de les comarques tarragonines, també s’hi afegirà en la mesura que tot plegat s’ho mereix. Els ingredients, és a dir, els atractius i la diversitat d’allò que s’ha programat, segur que hi són, només falta que ho sapiguem apreciar.

dijous, 15 de març del 2018

El "Príncep de la tenora"


[Un dos i seguit, 9-3-18]

A diferència del que ha passat amb altres músics de relleu que han fet grans aportacions a la sardana i la música per a cobla, tot sembla indicar que la commemoració dels cent anys del naixement de Ricard Viladesau tindrà un impacte prou important. De fet, ja hem pogut llegir molts articles i notícies i, fins i tot, hem vist algun espai a la televisió. Sens dubte, això és degut a la forta personalitat del mestre, la gran difusió que sempre han tingut les seves sardanes i el fet que hagi estat el millor intèrpret de tenora de tots els temps.

La major part dels sardanistes actuals només hem pogut comprovar aquestes qualitats en discos i ens ho han confirmat tots els testimonis que ho van poder viure en directe. També són nombroses les anècdotes -moltes d’aquestes força més recents- que permeten afirmar allò del caràcter geniüt, altrament una cosa que el tòpic diu que és ben pròpia dels personatges que han destacat singularment per una raó o altra, tant en el món de l’art com en altres terrenys.

Tot sembla indicar que diverses iniciatives en forma de concerts i enregistraments discogràfics faran justícia als mèrits del llegat que va deixar Viladesau, almenys pel que fa les sardanes. Una altra cosa serien les seves facetes d’autor de boleros –havia escrit alguns títols de gran èxit a l’època daurada del gènere- o d’havaneres.

Pel que fa les sardanes, una de les explicacions del seu èxit és la gran habilitat que tenia aquest músic per crear-ne tant per fer ballar (la gran majoria), com extraordinàries obligades, que sempre eren de gran complexitat interpretativa per al solista; però, alhora, tot el guarniment sempre era atractiu i inspirat. Finalment, una part quantitativament menor però molt interessant, eren les sardanes més treballades, “de concert”, per entendre’ns.

Ara bé, fins i tot en les sardanes més senzilles, les de plaça i a l’abast de totes les cobles, hi podem detectar una sàvia utilització dels recursos, amb melodies atractives i que en comptades ocasions donen la sensació de reiteració entre diferents títols. Una de les grans lliçons de Viladesau és que va demostrar que, la música, no necessàriament ha de ser seriosa per ser de qualitat. O, dit d’una altra manera, que una sardana sigui plenament engrescadora no ha de ser, per això sol, considerada d’una categoria menor.

dijous, 8 de març del 2018

Benvinguda, Copa Catalunya

[Un dos i seguit, 2-3-18]

La setmana passada, coincidint amb el tradicional acte de cloenda del Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes 2017 que va tenir lloc a Figueres, a més del lliurament de trofeus i reconeixements, també es va anunciar el calendari del Campionat del 2018. Això vol dir que les colles que participaran en aquesta competició ja saben quina estructura és la prevista per a la seva categoria, amb quines altres anelles hauran de lluitar i quins concursos ballaran.

Aquestes dades van variant, poc o molt, d’un any per l’altre, sobretot en funció de les colles inscrites i de les poblacions disposades a acollir els concursos. Aquest darrer aspecte acostuma a presentar una sèrie de cites que varien poc, sobretot perquè es tracta de concursos que funcionen força bé, per l’organització, el lloc on es porta a terme, l’ambient, etc. Són concursos on les colles s’hi troben bé i només circumstàncies molt especials poden forçar algun canvi, com ara Sitges o Valls, per posar només un parell d’exemples.

Això sí, es procura variar no tant les poblacions –que, a vegades, també- com la categoria que cada lloc acull, de manera que un concurs amb tradició com el de Tarragona, posem per cas, un any és vàlid per a colles Grans i l’altre pot ser-ho per a Infantils, per exemple. A vegades, però, no només és la veterania allò que es té en compte, ja que, per exemple, un concurs nou de l’any passat com és el de Constantí enguany ja acull una competició del Campionat.

Enguany, al marge de tot això que comentem, la principal novetat és la creació d’una nova competició, que es presenta com a experimental: la Copa Catalunya, que tindrà lloc el 28 de juliol a Montblanc, la Capital de la Sardana 2018, on un nombre restringit de colles (vuit grans i vuit veteranes) participaran en un format d'eliminatòries directes, és a dir, colla contra colla, amb repesca inclosa, i hauran de ballar un nombre variable de sardanes en funció del paper que hi facin.

D’entrada, sembla positiva la introducció d’un nou al·licient per a les colles més enllà dels campionats de Catalunya i territorials o els concursos lliures. Naturalment, tot dependrà de com es concreti tot plegat i de la resposta de les anelles potencials participants.