dimarts, 28 de març del 2023

Estimular la innovació

[Un dos i seguit, 24-3-23]

L’existència de la Confederació Sardanista és una necessitat inexcusable i que només actituds tancades i mentalitats estretes expliquen que no s’hagués creat abans. Als anys 30 del segle passat ja hi va haver l’intent de la Lliga Sardanista, frustrada per les circumstàncies que tots sabem i que tantes altres coses van esguerrar. També ho va intentar l’Obra del Ballet Popular, conjuntament amb els esbarts, però mai se’n va acabar de sortir d’aplegar tot aquest món. No seria fins al 1990 que es crearia la Federació Sardanista, que el 2014 va esdevenir la Confederació, autèntica unió de tots els sectors (colles, entitats, músics, federacions territorials...).

És una organització encara en construcció, però que ja ha assumit moltes responsabilitats, encara que, com tot en aquest món, se l’hi poden criticar moltes coses. No es tracta, ara, de fer balanç, però sí de constatar que de ganes i idees n’hi ha força, una altra cosa és que es puguin portar a terme amb el suport necessari d’associats, institucions o potencials patrocinadors privats. Encoratja comprovar com, a més d’organitzar activitats concretes, com ara La Sardana de l’Any o la Guia Sardanista, posem per cas, s’exploren nous camps d’actuació. Em refereixo a l’anunci del Projecte Innovem, amb el qual s’obrirà una convocatòria per accedir a aquesta iniciativa pensada per al desenvolupament de projectes innovadors relacionats amb la sardana i la cobla. Hi ha un pressupost, no sé si suficient, i la intenció expressa d’incidir en els joves. 

En aquesta línia, és evident que en el llistat dels Premis Capital de la Sardana 2023 donats a conèixer dissabte passat a la nova Capital de la Sardana, Sant Cugat, no només s’han tingut en compte llargues i meritòries trajectòries, sinó també iniciatives recentíssimes com la del grup The Tyets que combina el reggaeton amb la sardana. Caldrà estar atents, més enllà d’iniciatives potser anecdòtiques com aquesta (o no, atès el ressò en les xarxes socials) al desenvolupament d’aquest nou projecte Innovem.

diumenge, 19 de març del 2023

De notícies tristes i de positives

[Un dos i seguit, 17-3-23]

El noticiari que sempre inclou aquest programa de ràdio dedicat a l’activitat sardanista, de les cobles i dels esbarts, ens permet ser, sovint, optimistes, ja que sovintegen les informacions sobre iniciatives engrescadores, potents, originals o que, senzillament, demostren que aquest és un sector, malgrat tot, ben viu. Però tampoc manquen aquelles noves que més aviat, ens porten desencís i pessimisme. Són qüestions que preocupen, com que de cara a aquest proper mes d’abril s’hagin suspès, a darrera hora, dos importants aplecs que eren a la guia oficial, és a dir, que fins fa ben poc hi havia intenció de portar-los a terme.

Fa pensar, que un aplec del rovell de l’ou sardanístic com el de Santa Coloma de Farners sigui un dels afectats i que, a més, amb ell desaparegui l’entitat que l’organitzava. Tampoc era un aplec qualsevol el de Sants, amb una llarga tradició i implantació a la capital catalana. En els dos casos, les causes són la manca de suport municipal. En el primer, per la retirada de l’aportació econòmica i en el segon perquè el que havia de ser l’escenari de l’aplec s’havia cedit (suposadament per un malentès) per a una altra activitat. Aquest segon cas sembla menys transcendent, ja que es preveu tornar-hi l’any vinent, però és preocupant veure la manca d’interès municipal per una celebració que ja portava 32 edicions sempre en el mateix lloc. Aquesta poca empatia sovint s’ha demostrat també més a prop de nosaltres. Per exemple, l’aplec de Salou, que fa pocs anys va veure com plegava l’entitat que el promovia i l’ajuntament es comprometia a organitzar-lo, però ben poc va durar aquell «compromís».

Però no tot ha de ser negatiu, aquesta setmana, perquè es confirma que sí, que Tarragona tornarà a tenir concurs de colles per Santa Tecla i que, a més, serà vàlid per al Campionat Gran. Potser ja serà més polèmica la ubicació, però quedem-nos amb el conjunt positiu de la notícia.

dimarts, 14 de març del 2023

Carnets de genuïnitat

 [Un dos i seguit, 10-3-23]

A tot arreu hi ha debats recurrents, és a dir, qüestions que no acaben de quedar resoltes, però que de tant en tant algú torna a plantejar el problema, se’n parla de manera més o menys acalorada o assenyada i, massa sovint, tot resta, si fa no fa, com abans, i fins a la propera ocasió que es torni a treure a la llum el tema. A vegades, però, sí que s’arriba a un final, més o menys feliç o arrodonit. Pel que fa la sardana, també hi ha situacions d’aquestes, com ara la dels braços amunt o avall ballant els curts, sobre la qual s’han escrit fins i tot llibres, però que sembla tant acabada que la majoria de balladors troben del tot normal, com si s’hagués fet sempre, que els curts es ballin amb els braços avall.

Més complicada ha estat la disputa sobre l’escurçament de tirades, molt present al llarg dels anys, i que ara sembla decantar-se, si no del tot, sí majoritàriament, fins i tot en terra tradicionalment hostil als canvis, de les set tirades.

Altres debats, també intensos en ocasions i que van apareixent i amagant-se de manera cíclica, són d’àmbit més localitzat. Em refereixo a aquells que, per exemple, en ocasions qüestionen el tarragonisme de la sardana, gent que consideren que va ser importada i, atenció!, imposada en detriment d’altres manifestacions més autòctones. Suposo que creuen que els castells es van inventar a Tarragona i després els vam exportar a Valls, Vilafranca i totes les altres poblacions on han arrelat; que a la nostra ciutat es van fer els primers gegants i a la resta de viles amb aquests personatges s’ho han copiat descaradament; que tots els elements del seguici són creacions de tarragonins i que a la resta del país han trobat meravellós imitar-nos amb mulasses, bastoners i tot allò que els ha semblat...

Històricament, aquests il·luminats han estat molt combatius, també de manera cíclica, retornant quan en tenen oportunitat i ganes. Segurament menyspreen aquells sardanistes que no només compaginen la pràctica d’aquesta dansa amb fer castells, sortir amb els Pecats Capitals o protagonitzar les Contalles de Sant Magí, posem per cas. Perquè d’aquests n’hi ha i n’hi ha hagut molts, entre els quals en podem trobar que han tingut un paper molt rellevant en la recuperació i revitalització de la festa més tarragonina. A aquests, els carnets de genuïnitat els fan riure molt, creieu-me.



diumenge, 5 de març del 2023

Dones

[Un dos i seguit, 3-3-23]

El proper dimecres serà el Dia de la Dona Treballadora, un dia d’aquells que serveixen per commemorar, per reivindicar i per fer pedagogia sobre les mancances, en aquest cas del paper de les dones a la nostra societat i, principalment, en el món laboral. També és una oportunitat per analitzar l’estat de la qüestió en àmbits concrets, com podria ser el que ens ocupa en aquest programa. 

Vull creure -perquè no em consta que s’hagi fet un estudi prou detallat- que la situació és força bona si tenim en compte el context general. És clar que no és la ideal, però és incontestable que tendeix a millorar. Veiem dones en càrrecs directius, de balladores n’hi ha moltes més que homes i entre els músics, que és on la presència femenina és més reduïda, hi observem un increment lent però constant del nombre d’intèrprets. Les compositores també són minoria, però no només n’hi ha de noves sinó que algunes, com ara la tarragonina Anna Abad, són molt apreciades per músics i balladors. 

Paradoxalment, en les colles de competició, on les normes escrites i no escrites des de sempre han establert una rígida paritat a les anelles, és on hi ha cert debat. Hi ha qui es pregunta perquè han de ser parelles mixtes les que ballin als concursos? En les colles més petites ja fa temps que s’accepta que aquesta norma tradicional es pugui obviar, però en les altres encara és un tema gairebé tabú. Hi ha raons per canviar les coses que apel·len a que els capdansers tinguin més possibilitats a l’hora de planejar un concurs en funció de la disponibilitat de balladors, però també es pot argumentar que la societat actual ja es discuteix força la rigidesa a l’hora de considerar dos sexes clarament delimitats. 

I no he dit res, fins ara, d’una qüestió que és molt present, malauradament, a les notícies, com és que hi ha molts casos d’abusos o assetjament. El sardanisme disposa d’un protocol, d’unes normes d’actuació en aquest sentit i no em consta cap cas, cosa que m’alegra enormement. Només desitjo que sigui perquè, efectivament, no n’hi ha hagut cap.