dimecres, 28 de setembre del 2022

Cobla simfònica

[Un dos i seguit, 16-9-22]

Ja ho sabeu: des d’aquí sempre hem reivindicat la cobla com una formació instrumental de gran valor, no només per la seva més coneguda faceta d’intèrpret de sardanes i danses per a esbarts, sinó també quan és una eina de possibilitats encara no exhaurides de fer altres músiques o de combinar-se amb solistes o formacions musicals més diverses.

Una d’aquestes possibilitats més treballades des de que la cobla és com la coneixem ara és la diguem-ne simfònica, és a dir, la música per a cobla com a objecte de concert, al marge que pugui ser o no apta per a ser ballada. El patrimoni en aquest sentit és enorme i segueix creixent, però el problema que aquest gènere ha d’afrontar és, bàsicament, el mateix que afecta la música clàssica, però agreujat. Vull dir que el públic poques vegades accepta res més que els títols que més l’hi sona o la música que ja podem escoltar a les ballades i aplecs, incloses les obligades. La cobla, a més, té el handicap de la ignorància o el rebuig dels reticents a acceptar-la en la seva justa mesura, de manera que costa que pugui ser apreciada fora dels cercles d’iniciats.

Ara bé, des de fa uns mesos han aparegut diverses novetats discogràfiques que fan entendre que sí que hi ha un cert nombre de persones capaces d’apreciar la bona música per a cobla o que es creu que ho són en potència. A més d’obres aparegudes en solitari en altres discos de sardanes, per exemple, tenim a l’abast autèntiques joies com el disc doble dels Premis Ceret-Banyoles, amb interpretacions de diverses cobles; el disc de la cobla Sant Jordi amb obres de Fèlix Martínez Comín; el segon volum del Memorial Joaquim Serra, amb creacions de músics d’aquí i de fora; el disc de la cobla Mediterrània amb composicions d’Antoni Ros Marbà; i, perquè no, l’àlbum doble de músiques dels ballets de Manuel Cubeles per als esbarts Verdaguer i Sarrià, que tenen un valor indubtable com a peces de concert més enllà de la seva finalitat original.

És clar, després de tot aquest encoratjador conjunt de discos tan recomanables i altres que també s’han publicat recentment, una altra gran dificultat és que arribin a tothom. O, més ben dit, que tothom tingui la possibilitat de gaudir-los en aquests temps de gairebé total desaparició de punts de venda clàssics i que no tot és a l’abast a Spotify o similars. Una bona idea seria potenciar adequadament la «Botigeta» del portal a internet de la Confederació Sardanista, a hores d’ara clarament infrautilitzada.

dimarts, 13 de setembre del 2022

Sense jugar a casa

[Un dos i seguit, 9-9-22]

Estem a punt d’endinsar-nos en uns dies de l’any molt i molt especials per als tarragonins: les festes de Santa Tecla. Els tarragonins ja sabem -i molts forans també- que en aquest període la ciutat es transforma totalment, implicant a moltíssima gent, en diferents graus, és clar, però tots, des dels que sembla que són a tot arreu fins als que senzillament fan la funció indispensable d’espectadors passius, són importants i formen part d’aquest fenomen. 

Entre els que habitualment protagonitzen el nostre programa, destaquen els esbarts, perquè també acaparen bona part dels moments essencials de la festa. A més de les actuacions diguem-ne estàndard de qualsevol esbart, ells es responsabilitzen de diversos elements del seguici. Ja ho van fer com a capdavanters en aquell memorable procés de revitalització i de recuperació de la festa que, de fet, ha seguit viu indefinidament. I, és clar, també és un esbart qui fa possible un dels actes més intensos d’aquestes jornades: el Retaule de Santa Tecla.

Un altre aspecte troncal d’aquest temps de ràdio són les sardanes. I és aquí on tenim l’espina clavada. Justament en una edició extraordinària de les festes de Santa Tecla com és la dels 700 anys de l’arribada del braç de la patrona és quan la presència sardanista és més baixa que mai, mínima. D’un any per l’altre s’ha perdut el concurs de colles i la ballada del dia de la Mercè. Això sí, tenim ballada amb bona cobla el dia 23 al vespre, i res més. 

Ens consta que hi ha qui ha fet gestions per recuperar el concurs, però sembla que no ha estat possible per a enguany. De moment, el dia 18, que és quan hauria correspost programar aquest acte, no hi ha cap concurs arreu del país, mentre el diumenge següent, Barcelona acapara dues categories alhora del Campionat: Grans i Veterans, i a la tarda, a Sitges, també en festes de Santa Tecla, el Juvenil. Totes, amb colles tarragonines fent-hi un molt bon paper si segueixen la dinàmica d’abans de l’estiu. Llàstima que enguany no puguin jugar a casa.

dimecres, 7 de setembre del 2022

Trist, ben trist...

[Un dos i seguit, 2-9-22]

A l’Un dos i seguit hem estat un mes de vacances, com cada any, de manera que des del juliol que no hi ha hagut cap nova edició del programa. Malgrat això, he comprovat un cop més, que la carn és dèbil i no he pogut evitar seguir, poc o molt, allò que passava en  el món sardanista, de la cobla i dels esbarts, però sense la necessitat de preparar cap guió, és clar. 

Com a mínim, he pogut constatar, només seguint les xarxes socials, que l’activitat ha estat notable. Una altra cosa és que això es pugui seguir, prèviament o a posteriori a cada celebració, pels mitjans tradicionals. No sabria dir, perquè tampoc m’hi he dedicat a fons, si aquesta activitat és major, menor o igual que la que hi havia abans de la pandèmia, però el que és segur és que les cobles, en general, han tornat a treballar força i, pel que es veu en molts vídeos i fotografies que es publiquen constantment, amb la presència de força públic en bona part dels casos. A més, les festes majors han fet que a no pocs pobles hi sonessin sardanes en viu i en directe per primera vegada des de l’inici del daltabaix epidèmic.

Un bon exemple va ser la ballada del dia de Sant Magí a Tarragona, amb molts balladors, dels fidels i dels ocasionals, ballant amb entusiasme i, fins i tot, ovacionant la cobla. Això encara produeix més tristor en veure el programa de les properes festes de Santa Tecla, en el qual la presència sardanista s’ha reduït a una sola ballada. Una festa major com la d’enguany, que ha de ser extraordinària per commemorar el 700 aniversari de l’arribada de la relíquia de la santa, no només no serà una oportunitat per incrementar els actes, sinó tot el contrari: desapareix el concurs de colles (un dels més antics i, en altres temps, dels més prestigiosos) i tampoc hi haurà la ballada del dia de la Mercè. Trist, ben trist....