diumenge, 17 de setembre del 2023

Torna, per la porta gran, el concurs de colles sardanistes de Santa Tecla

[Un dos i seguit, 15-9-23]

Gairebé des del primer moment de la sardana moderna que hi ha hagut concursos: de cobles, de composició i de balladors. L’esperit competitiu dels humans, doncs, també ha estat i està present en la sardana i la cobla, amb totes les virtuts i els problemes que això comporta. Sense treure importància a cap sector, sens dubte, on els concursos han estat més importants, en quantitat i en transcendència, és en el de la dansa. Amb lògics alts i baixos i força canvis amb el pas del temps, el món de les colles de competició –el de la sardana esportiva, com molts propugnen, ara- representa un sector associatiu gens menyspreable i que comporta una dinàmica de concursos, campionats, classificacions, premis, etc. complex i atractiu alhora.

A Tarragona, de colles i de concursos en tenim des dels primers anys del segle vint, inclosa una fita memorable com ho va ser el concurs que va tenir lloc per les festes de Santa Tecla del 1907 i que va tenir lloc a la plaça de toros. Hi van participar colles de tota la demarcació i la cobla La Principal de Peralada, dirigida llavors per Josep Serra. El concurs seguiria i aniria adquirint prestigi a nivell de tot el país, generalment celebrat a la plaça de la Font, encara que una altra fita remarcable va ser en el concurs del 1949, altra vegada a la plaça de toros, quan es va interpretar i ballar per primera vegada després de la guerra la sardana La Santa Espina.

Malauradament, ara, ja ben entrats en el segle XXI, ja feia uns anys que el concurs de Tarragona s’havia anat esllanguint. Per la raó que sigui, no comptava amb cap competició del Campionat, només del Territorial, i les colles van deixar de trobar-lo atractiu. Fins hi tot va arribar a desaparèixer per la Santa Tecla de l’any passat. La bona notícia va arribar quan es va saber que les dues entitats sardanistes de la ciutat, el Casal Tarragoní i l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, es van associar per recuperar i impulsar el concurs de Santa Tecla. De moment, i no és poca cosa, s’ha aconseguit que sigui vàlid pel Campionat Gran, és a dir, que hi haurà les millors colles del moment. A més, s’ha apostat per trencar inèrcies i fer-lo per la nit i, a més, al Serrallo.

Una bona cita, doncs, aquests dissabte a la nit amb tot l’espectacle d’algunes de les millors colles del moment, sense oblidar que, abans, al teatre Metropol s’haurà commemorat el 50 aniversari de la proclamació de Tarragona com a Ciutat Pubilla de la Sardana amb un original concert a càrrec de la cobla Maricel i Els Francolins. Pot ser una tarda-nit rodona.

dimarts, 12 de setembre del 2023

Optimisme reflexiu

[Un dos i seguit, 8-9-23]

Naturalment, no compto amb cap dada resultant d’un estudi seriós i ni tan sols he fet cap enquesta ràpida, però crec que a vegades també hem de confiar en la nostra percepció després d’haver fet un seguiment, això sí, d’allò que es va reflectint a les xarxes socials, a banda de la nostra experiència personal, és clar! Em refereixo a la sensació que aquest estiu que ja comencem a exhaurir haurà estat força ric en activitat sardanista i, sobretot, amb una notable participació en gran part dels casos. Ja compto amb que les imatges que podem veure i que acostumen a publicar les cobles i els organitzadors acostumen a ser les més reeixides, però segueixo pensant que han estat moltes les ballades (l’activitat essencial de l’estiu, ja siguin de festa major o dels cicles de temporada), n’hi ha hagut moltes, insisteixo, que han comptat amb força animació i, sovint, amb molts més balladors a banda dels habituals de sempre.

No ho sé, potser sigui la meva tendència natural a veure sempre la part positiva de tot, però la veritat és que alguna cosa hi ha. També penso que l’optimisme ha d’anar acompanyat de la reflexió, de veure, posem per cas, perquè són unes ballades concretes les que triomfen i en quin moment i en quines condicions ho fan. També cal dir que no m’estic referint a un esclat de popularitat, sinó un increment significatiu d’activitat i de participació. Tant de bo sigui una tendència constant i impliqui, també, aplecs, concursos, concerts i altres. Ho anirem veient, sens dubte.