[Un dos i seguit, 8-9-23]
Naturalment, no compto amb cap dada resultant d’un estudi seriós i ni tan sols he fet cap enquesta ràpida, però crec que a vegades també hem de confiar en la nostra percepció després d’haver fet un seguiment, això sí, d’allò que es va reflectint a les xarxes socials, a banda de la nostra experiència personal, és clar! Em refereixo a la sensació que aquest estiu que ja comencem a exhaurir haurà estat força ric en activitat sardanista i, sobretot, amb una notable participació en gran part dels casos. Ja compto amb que les imatges que podem veure i que acostumen a publicar les cobles i els organitzadors acostumen a ser les més reeixides, però segueixo pensant que han estat moltes les ballades (l’activitat essencial de l’estiu, ja siguin de festa major o dels cicles de temporada), n’hi ha hagut moltes, insisteixo, que han comptat amb força animació i, sovint, amb molts més balladors a banda dels habituals de sempre.
No ho sé, potser sigui la meva tendència natural a veure sempre la part positiva de tot, però la veritat és que alguna cosa hi ha. També penso que l’optimisme ha d’anar acompanyat de la reflexió, de veure, posem per cas, perquè són unes ballades concretes les que triomfen i en quin moment i en quines condicions ho fan. També cal dir que no m’estic referint a un esclat de popularitat, sinó un increment significatiu d’activitat i de participació. Tant de bo sigui una tendència constant i impliqui, també, aplecs, concursos, concerts i altres. Ho anirem veient, sens dubte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada