dijous, 23 de febrer del 2017

Al cap de trenta anys

[Un dos i seguit, 18-2-17]

Aquest divendres és dia d’alegria en aquesta casa, Tarragona Ràdio. El cas és que l’emissora compleix 31 anys, una xifra que per a segons què pot no ser gaire, però per a un mitjà de comunicació com aquest realment és una fita considerable, sobretot si tenim en compte que ha aconseguit una posició destacada en el sistema informatiu de la ciutat i el seu entorn.

I, si la ràdio fa 31 anys, això vol dir que l’espai dedicat a les sardanes, els esbarts i la música per a cobla en deu fer poc menys: uns trenta, aproximadament. Ho diem d’aquesta manera tant imprecisa perquè en aquell temps no hi pensàvem gaire en comptar quants programes fèiem, desar guions ni, en definitiva, teníem massa convenciment que allò pogués durar gaire. Sortosament, Tarragona Ràdio –aleshores, Ràdio Ròrum, en aquell entranyable estudi al damunt del mercat del Fòrum, precisament- va seguir endavant, superant moments de tota mena, creixent i implicant-se cada cop més en la ciutat.

Una història que, com veieu, gairebé des del primer dia ha comptat amb la presència d’aquest programa, primer amb el nom d’“Un tres i fora” i després “Un dos i seguit”. Això ha estat possible, en un primer moment, per un director que va creure que en una emissora municipal hi havia de ser, pel mateix criteri dels responsables que l’han seguit, l’aportació sempre valuosa dels diferents col·laboradors que hi han intervingut i, és clar, la feina combinació de professionalitat i entusiasme a prova de tot dels tècnics de Tarragona Ràdio. No hem d’oblidar, però, els oïdors, bona part dels quals ens fan saber, d’una manera o altra, que segueixen l’espai, sense els quals res de tot això tindria sentit. 

A tots, felicitats i gràcies!

dimecres, 15 de febrer del 2017

Ball de músics

[Un dos i seguit, 10-2-17]

El calendari festiu segueix avançant i ara arriba el torn del Carnaval, paradoxalment una de les celebracions on la sardana hi té menys presència –una altra cosa és que algunes entitats hi intervinguin, no pas amb sardanes-, però, alhora, és un moment important per a una part del sardanisme com és el musical.

La tradició mana que és ara quan s’acaba i quan comença la temporada per als músics i, per tant, és el moment de fer els canvis en les plantilles de les orquestres, conjunts i, és clar, les cobles. Sembla que el motiu és, precisament, el fet que es tracti de temporada baixa, incrementada en la seva durada per la proximitat de la Setmana Santa i les limitacions que hi havia anys enrere per fer música no sacra en públic. En tot cas, malgrat que aquestes prohibicions ja no hi són, el costum de fer efectives les remodelacions a les orquestres i altres formacions musicals segueix ben vigent.

Pel que fa les cobles, aquest any la quantitat i la qualitat dels canvis és singularment important. N’hi ha molts i implicant cobles de prestigi i habitualment les més estables en aquest sentit. Quan un músic es jubila o abandona una formació de cert nivell per la raó que sigui, ha de ser substituït amb prou garanties, per això es produeix un efecte en cadena, més important com més de primera línia sigui la cobla. Finalment, són les més modestes les que acaben rebent la responsabilitat de buscar instrumentistes nous, que comencen la seva carrera musical. Amb poques excepcions, quan aquests músics joves han adquirit experiència, el més probable és que cerquin una cobla de més prestigi i amb més guanys, encara que, el que acostuma a passar és que siguin aquelles cobles les que els van a buscar.

Així, aquesta temporada veurem moltes cares canviades a dalt dels entarimats de les ballades, aplecs i concerts. I això, tant a les cobles-orquestres més veteranes i de noms venerables, com a les joves i a les d’aquí a casa nostra. Sortosament, ja semblen llunyans aquells temps que una baixa en una cobla representava un autèntic problema, en alguns casos una minva en la qualitat o, fins i tot, haver de plegar. Un panorama, l’actual, molt més encoratjador, sens dubte.

dijous, 9 de febrer del 2017

Sardanes enregistrades

[Un dos i seguit, 3-2-17]

Des del primer moment que es va poder enregistrar música, encara que fos amb procediments ben rudimentaris, ens consta que la sardana hi va ser present. Des dels vells rotlles de pianola, passant pels discos de pedra, els vinils, els cassets i els discos compactes, sempre hi ha hagut el so de la cobla en un o altre format. No sempre ha estat en les millors condicions ni amb els repertoris escollits amb bon criteri. Sovint, s’ha caigut en els tòpics dels grans èxits repetits fins a la sacietat, o han abundat els discos promoguts per entitats o pobles, on han escollit les “seves” sardanes, siguin quines siguin, des de peces de gran nivell fins a obres oblidables. Això sí: qui ha sabut triar, ha trobat discos de força interès i fins a col·leccions senceres fetes amb rigor.

Darrerament, com és ben conegut, les botigues de discos semblen una espècie en extinció, però, paradoxalment, es publiquen més discos de sardanes que mai. Uns enregistraments que es distribueixen per canals alternatius, com ara per subscripció. El problema, actualment, el tenen els aficionats, ja que no sempre és fàcil saber com obtenir determinat disc. Abans, anaves a la botiga, triaves i remenaves i, si no hi era, el podien encarregar. La immensa majoria dels enregistraments actuals no són promoguts per una editora tradicional ni estan en les catàlegs de les distribuïdores. Molts, és possible escoltar-los en plataformes com Spotify de manera gratuïta i descarregar-los amb el pagament corresponent, però el que hi podem trobar encara és lluny de ser exhaustiu.

Això sí, a l’esmentat Spotify, per exemple, poc a poc s’hi estan introduint discos històrics, salvant així de l’oblit autèntiques joies i testimonis de com sonaven les cobles de fa anys, fins i tot dels temps en els quals poca cosa es podia manipular en els estudis de gravació. Naturalment, en aquest immens arxiu sonor també hi ha de tot. Un cop més, és qüestió de saber triar.

dijous, 2 de febrer del 2017

Una eina important

[Un dos i seguit, 27-1-17]

La setmana passada parlàvem de la Guia Sardanista, una publicació que la Confederació Sardanista de Catalunya considera de gran importància en la seva política de comunicació i divulgació. És per això que hi dedica esforços, aconseguint una eina prou interessant i força reeixida.

En aquesta mateixa línia cal situar-hi l’ús de les noves tecnologies, per mitjà de pàgines web i les xarxes socials. La presència sardanista en aquest sentit és notable, sobretot a Facebook i Twitter, mentre que alguns webs han estat autèntics pioners, entre els quals el que quan va néixer era de la Federació Sardanista. Ja feia temps, però, que la Confederació era conscient de la necessitat d’actualitzar el seu web principal, ben digne en el seu moment, però que havia anat quedant antiquat, lluny de les necessitats d’un moviment tant complex com és el sardanista i tenint en compte que havia de ser-ne el punt de referència i de tot aquell que s’hi interessi, poc o molt. També feia molt de temps que hi havia gent treballant-hi, però la seva estrena no acabava d’arribar mai.

Ara sembla que sí, que ja està pràcticament a punt i aviat es podrà posar a l’abast de tothom. I ho diem així perquè, de moment, el nou portal és d’accés restringit, ja que està en període de proves i d’avaluació interna. Hem tingut l’oportunitat de veure’l i podem dir que, realment, s’hi ha treballat molt, no sabem fins al punt de justificar la llarga espera que ha calgut tenir, però, en tot cas, celebrem que s’estigui arribant al moment de completar el projecte.

I, un cop vist el nou portal, podem dir que s’ha apostat per un disseny auster, sense cap gran impacte visual, prioritzant l’aspecte pràctic, intentant evitar elements sobrers i fent, doncs, que resulti més senzill visualitzar immediatament les opcions, que es presenten, d’aquesta manera, més a l’abast de l’internauta. Ja tindrem temps d’anar avaluant i valorant el nou web. Ara per ara, hi veiem tot allò que sembla que ha de tenir un espai d’aquestes característiques: informació d’actualitat (amb notícies i espai per a les xarxes socials), enllaços, història i dades sobre la sardana, espai multimèdia, botigueta, etc.

En definitiva, ha trigat, però promet ser una eina important per als sardanistes, però també per a tot aquell que vulgui saber més sobre la sardana i tot allò que hi està relacionat.