dijous, 23 de febrer de 2017

Al cap de trenta anys

[Un dos i seguit, 18-2-17]

Aquest divendres és dia d’alegria en aquesta casa, Tarragona Ràdio. El cas és que l’emissora compleix 31 anys, una xifra que per a segons què pot no ser gaire, però per a un mitjà de comunicació com aquest realment és una fita considerable, sobretot si tenim en compte que ha aconseguit una posició destacada en el sistema informatiu de la ciutat i el seu entorn.

I, si la ràdio fa 31 anys, això vol dir que l’espai dedicat a les sardanes, els esbarts i la música per a cobla en deu fer poc menys: uns trenta, aproximadament. Ho diem d’aquesta manera tant imprecisa perquè en aquell temps no hi pensàvem gaire en comptar quants programes fèiem, desar guions ni, en definitiva, teníem massa convenciment que allò pogués durar gaire. Sortosament, Tarragona Ràdio –aleshores, Ràdio Ròrum, en aquell entranyable estudi al damunt del mercat del Fòrum, precisament- va seguir endavant, superant moments de tota mena, creixent i implicant-se cada cop més en la ciutat.

Una història que, com veieu, gairebé des del primer dia ha comptat amb la presència d’aquest programa, primer amb el nom d’“Un tres i fora” i després “Un dos i seguit”. Això ha estat possible, en un primer moment, per un director que va creure que en una emissora municipal hi havia de ser, pel mateix criteri dels responsables que l’han seguit, l’aportació sempre valuosa dels diferents col·laboradors que hi han intervingut i, és clar, la feina combinació de professionalitat i entusiasme a prova de tot dels tècnics de Tarragona Ràdio. No hem d’oblidar, però, els oïdors, bona part dels quals ens fan saber, d’una manera o altra, que segueixen l’espai, sense els quals res de tot això tindria sentit. 

A tots, felicitats i gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada