dissabte, 27 de desembre de 2014

Una tesi sobre Pep Ventura, a l’abast de tothom

[Un dos i seguit, 19-12-14]

L’Anna Costal és una jove músic de cobla (és intèrpret de tenora a la Vila d’Olesa) i estudiosa de la música, és a dir, musicòloga. Ja feia temps que ens arribaven notícies de manera sovintejada de la seva tasca seriosa i clarament científica en diversos àmbits de la seva disciplina, però sobretot al voltant de la figura de Pep Ventura, un nom a voltes mitificat, però també amb valors menystinguts per la historiografia tradicional.

L’Anna ha publicat articles, ha col·laborat en llibres i sovint ho ha fet al voltant del que sempre s’ha presentat com el gran renovador de la cobla. Fins ara, aquesta tasca havia culminat amb una exposició excepcional que es va poder veure al Museu de l’Empordà de Figueres l’any 2009. Excepcional en doble accepció, ja que era una mostra molt acurada i atractiva, però també d’exposició limitada, quan el més lògic hauria estat que hagués voltat pel país durant el temps que hagués calgut. Bé, són les misèries pròpies d’un país petit i amb certes limitacions.

El treball, però, ha anat molt més enllà, ja que el seu objectiu era una tesi sobre aquell músic singular. Una tesi que, finalment, es va presentar el passat mes de juliol i que té un títol llarg, com correspon a aquesta mena d’obres: “Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la Restauració del Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)”. Efectivament, es tracta d’un estudi profund sobre l’home i el seu entorn, un període de canvis de tota mena, d’obertura del país a altres cultures, modes i sabers.

Una altra bona notícia és que aquesta tesi és accessible per a tothom per mitjà d’Internet. Malauradament, les coses no estan per esperar que algú arrisqui a publicar textos d’aquest nivell, malgrat que siguin perfectament assequibles i entenedors per a una gran majoria. Quedem-nos, doncs, amb la part bona de la notícia: que, poc a poc, van sorgint estudis seriosos sobre un camp que massa vegades havia estat tractat amb més bona fe que traça.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada