dijous, 12 de gener de 2017

La sardana? Depèn...

[Un dos i seguit, 23-12-2016]

Com en la majoria d’àmbits, en el de la sardana tampoc és convenient generalitzar a l’hora de fer una anàlisi del seu estat de salut. Quan algú ens ho pregunta, la resposta més assenyada seria que depèn de quina població parlem o, com a molt, de quina comarca. L’experiència ens demostra que la vitalitat de les activitats sardanistes va variant, amb alts i baixos que no tenen perquè coincidir entre poblacions veïnes. Fins i tot, podem observar nivells diferents d’èxit en activitats realitzades en una mateixa població en un mateix any.

Tot això és important tenir-ho en compte quan pretenguem tenir una visió panoràmica del sardanisme de, per exemple, el Camp de Tarragona. Hem de veure, posem per cas, com els últims anys el lideratge en el nombre d’aplecs, que tenia de manera clara el Baix Camp, ha passat al Tarragonès, tot i mantenir, aquella primera comarca, cites especialment rellevants com els aplecs de Reus i Cambrils. Cal veure, també, com en una vila plena de vitalitat com és Valls el seu sardanisme molt minvat respecte fa un temps, però organitza un dels concursos de colles més exitosos i atractius de l’any. En menor mesura quelcom semblant passa a Salou, on es fan menys ballades que no fa pas gaires anys, però clouen la temporada d’aplecs amb un dels més ambiciosos del calendari.

En alguns llocs hi ha hagut una sorprenent continuïtat, com a la Pobla de Montornès i el seu aplec, un dels més veterans, que aquest any ha estat notablement potenciat. Un cas explicable per la recent renovació de la seva junta, que ha aportat noves energies, cosa que també han fet a Torredembarra, en aquest cas mantenint un envejable volum de ballades, concerts i un bon aplec.

A Tarragona, potser per les seves dimensions, també s’hi pot observar una continuïtat general, amb unes activitats potser menors que en altres temps, però des de fa uns anys estabilitzades i amb un grup de colles de competició realment potent, encara que també amb els lògics alts i baixos interns a causa de la mobilitat entre colles, una dinàmica exigida per les edats dels dansaires.

Si, malgrat tot, volem fer una valoració global, podem assegurar que el sardanisme és viu, amb molts nuclis d’activitat més o menys engrescats i amb un futur enterbolit per la crisi, és clar, però també per la seva absència en la llista de prioritats o els llistats de coses “guais” dels programadors, tècnics culturals i patrocinadors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada