dimecres, 21 de desembre de 2016

Cap a on hem d'anar

[Un dos i seguit, 16-12-16]

Ja ens trobem en la recta final del 2016, un any terrible en segons quins aspectes que ens mostren els noticiaris i esperançador en d’altres, encara que aquests darrers puguin no ser tant impactants. Centrant-nos en el món de les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, tot i que ara no podem ser exhaustius, el cert és que hem tingut alguns d’aquests elements positius.

Ens hem de felicitar, per exemple, un cop més, de la bona salut del món de la cobla, tant per la qualitat mitjana d’aquestes formacions musicals, com per la quantitat de les que estan plenament actives, així com de les moltes i diverses experiències noves que es porten a terme malgrat la indiferència de la major part de l’entorn. Això és possible, en part, perquè disposem no només de bons instrumentistes, sinó també excel·lents compositors i arranjadors. Tant de bo els mitjans de comunicació i els gestors culturals tinguessin la mateixa sensibilitat que els músics en general, sovint disposats a col·laborar en aquests projectes sovint innovadors.

Malgrat algunes visions pessimistes –en part fonamentades-, la sardana com a dansa popular segueix viva i genera un alt volum d’activitat gens menyspreable, amb cites remarcables, però que també són part d’un panorama general amb grans contrastos, passant de moments o llocs de gran vitalitat a d’altres necessitats de revitalització.

Si parlem de la sardana de competició –o esportiva, com cada vegada més se l’anomena-, tot i les dificultats, constitueix un focus d’activitat potent i una cantera de dansaires joves, digna de ser més mimada. També cal valorar el fenomen de les colles veteranes, que han crescut en nombre i competitivitat.

El 2016 també hem pogut gaudir d’espectacles com InSomni, un còctel reeixit i saborós de cobla, DJ i dansa urbana. Un any en el que haurà seguit, lent però decidit, el procés de construcció de la Confederació Sardanista de Catalunya.

A la demarcació de Tarragona cal remarcar la vitalitat de la colla infantil Petits Tarragona Dansa, un any més campiona de Catalunya i sotscampiona en punts lliures. Hem pogut gaudir del Retaule de Santa Tecla, plenament consolidat i més espectacular i corprenedor que mai; mentre que aplecs com el del Baix Camp celebrava els 50 anys i el de la Pobla de Montornès donava un cop d’efecte renovant la junta organitzadora o oferint dues cobles de primera línia. També ha estat l’any que hem sabut que Montblanc serà Capital de la Sardana el 2018. I aquí, a Tarragona Ràdio, hem estat feliços per haver arribat a l’emissió número 1.000.

Només són uns quants exemples que, amb tot, no ens han de fer oblidar les dificultats i els aspectes foscos que també té el sardanisme. Però precisament parant atenció en allò que funciona podem tenir alguns exemples de com treballar i cap a on hem d’anar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada