dilluns, 2 d’abril de 2012

Un debat necessari

[Un dos i seguit, 30-3-12]

Diumenge passat es va celebrar a Tarragona una Trobada d’Informadors Sardanistes, és a dir, d’aquelles persones que ens dediquem a preparar programes de ràdio com aquest, escriure als mitjans impresos, fer programes de televisió o procurar la presència de la sardana a la xarxa. N’hi ha molta de gent d’aquesta, una quantitat realment important i, segurament, desconeguda no només per la majoria de la població sinó per als mateixos sardanistes, fins i tot els que habitualment estan força al dia del que passa en aquest àmbit i, encara gosaria dir, per part de molts informadors.

Allí es va homenatjar la memòria d’Antoni Anguela, traspassat encara relativament jove però amb una llarguíssim a i fecunda tasca en favor de la sardana al darrera, que incloïa, precisament, la informació sardanista a ràdio, premsa i televisió, però també la creació d’un servei d’informació per al col·lectiu que encara és vigent. Realment, l’Antoni es mereixia això i molt més.

L’acte més destacat de la trobada van ser les xerrades que ens van oferir tres autèntics professionals com són Jordi Lara, Josep Pasqual i Albert Font-Tarrés. La riquesa de les seves reflexions, crítiques i propostes mereixen que se’n faci una acurada síntesi i van esmorteir l’amarga sensació que va deixar la minsa presència dels principals destinataris de la trobada, és a dir, els informadors. Es van dir coses molt assenyades i interessants, cadascú amb la seva personalitat i des de la perspectiva pròpia, però coincidint en una tònica gens encarcarada, valenta i decidida.

De moment, i de manera improvisada, podríem dir que en Jordi Lara va explicar què s’ha fet i què es fa a la televisió catalana, raonant els perquès, tot plegat molt condicionat per les circumstàncies de l’emissora i del país, no només per la crisi econòmica sinó pels prejudicis entre els quals ens hem de moure. En tot cas, digué, la televisió és un reflex del bo i dolent del país.

Josep Pasqual, entre moltes altres coses, com ara la conveniència de replantejar-ho tot en l’àmbit sardanista, remarcà la necessitat de treballar, per part de les entitats, en la correcta difusió d’allò que fan, ja que és molt important portar-ho a terme de manera correcta i hàbil, sabent pitjar les tecles que cal i quan cal, tot reconeixent que en aquest terreny això tampoc és garantia de res.

Albert Font-Tarrés, acompanyà la seva intervenció amb mitjans audiovisuals, tot insistint en la necessitat d’aprofitar les noves tecnologies per treure la sardana de l’ostracisme on és possible que hagi estat arraconada precisament a causa de la seva anterior notorietat dins la societat catalana, tot fent un símil amb l’origen etimològic grec de la paraula. Una presència a Internet que cal, però, fer-la bé, amb qualitat per tal d’aportar una imatge actual i dinàmica. En aquest sentit, no es va estar de criticar webs concebuts amb criteris antics o poc atractius.

En tots els casos, foren intervencions plenes de matisos i detalls que valdrà la pena, insistim, exposar-ho amb serenitat. Tothom va estar d’acord en que cal seguir debatent i, fins i tot, es va apuntar la conveniència de plantejar seriosament un nou congrés del sardanisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada