dilluns, 30 d’abril del 2012

Una renovació necessària

[Un dos i seguit, 27-4-12]

Fa poques setmanes que la Federació Sardanista de Catalunya ha renovat la seva junta directiva i, de moment, sense conèixer les interioritats de l’entitat, només refiant-nos d’allò que podem intuir de les primeres accions dutes a terme, sembla que, com a mínim, s’està emprenent la direcció correcta. Un dels símptomes és la voluntat de replantejar les coses, fins i tot el que durant anys havia estat el vaixell insígnia del sardanisme i que era evident que havia quedat superat de totes totes pels nous temps: la Ciutat Pubilla. Farà falta veure els detalls de tot plegat, però l’opció de designar una ciutat capital del sardanisme on s’hi centralitzin moltes activitats fins ara disperses pel país i pel calendari pot semblar tímida i insuficient, però, insisteixo, farà falta veure com es concreta.

Un altre element que, a priori, sembla positiu és que s’han compromès a treballar-hi plegades tres entitats de caire federatiu: la mateixa Federació, la Unió de Colles Sardanistes i l’Obra del Ballet Popular, encara que aquesta darrera més aviat fa tot el tuf d’un mort vivent.

Una altra activitat que, com a mínim en aparença, no canvia, és l’atorgament de tot un seguit de guardons i reconeixements que, tal i com es venia fent, es van anunciar en la cloenda de la última Ciutat Pubilla. Un llistat potser massa llarg i vull creure que justificat en tots els casos. Com a mínim, puc donar fe d’un d’ells: el premi a la dedicació a l’Alfred Abad i Gascón, de Tarragona. Segons la nota oficial “per la seva especial vinculació i dedicació des de fa més de 30 anys amb l’Agrupació Sardanista de Tarragona Dansa, en el camp del sardanisme de competició, així com per la incorporació al món de la composició amb més d’una vintena de sardanes i altres arranjaments musicals per a cobla”. Un reconeixement que arriba quan l’interessat ja se l’ha merescut amb escreix, però també quan encara és prou jove com fer-ne moltes més de coses, de manera que també ha de produir un efecte d’encoratjament a seguir en aquest camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada