dimarts, 8 de maig de 2012

L'etern problema dels jurats

[Un dos i seguit, 4-5-12]

Ara fa quinze dies parlàvem aquí mateix sobre el necessari replantejament de les sardanes revesses als concursos. No pas perquè desapareguin, sinó per tal que siguin presentades d’una altra manera, més atractiva per a tothom, però sobretot per al públic. Ara ens cal dir quelcom semblant sobre una qüestió encara més transcendent –essencial, podríem dir-ne- de la competició de colles: els jurats.

Un tema etern, que sempre ha estat polèmic i, més d’un cop, causant de grans trasbalsos entre colles, organitzadors i, evidentment, els mateixos jurats. Que quan hi ha competició la polèmica està servida, per molt bé que es vulgui planificar la cosa dels àrbitres o jurats, ja ho sabem, però això no és eximent que es procuri treballar per tal que aquest aspecte sigui conduït amb rigor i transparència. En el cas de les colles de competició, també s’ha patit aquest mal que sembla endèmic, tot i que ens consta que molts dels responsables s’hi ha esforçat notablement.

Ara, sembla que el problema més aviat ha derivat cap a la manca de jurats, als problemes que els organitzadors tenen per trobar gent disposada, independent i capacitada per fer de jurat en un concurs. Això ja ho sabem de fa temps, però havia de passar alguna cosa per tal que sonés l’alarma. Dimarts passat, a Òdena, un jurat va determinar unes classificacions estranyes, que han alarmat, és clar, als que no gosen trencar tabús –un dels altres mals tradicionals-, però també als que han vist que allò no podia ser. El mal és que, enmig, s’hi ha trobat alguna colla, com la “Tarragona Dansa”, que està portant a terme una tasca admirable d’assaig i de lluita ferma als concursos, i que el seu primer lloc a l’esmentat concurs haurà quedat deslluït per la polèmica. Esperem que això no els faci defallir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada