diumenge, 20 de maig de 2012

Se’ls ha girat feina

[Un dos i seguit, 18-5-12]

La nova junta de la Federació Sardanista ja ha manifestat que és conscient que cal canviar moltes coses en aquesta entitat d’entitats per tal d’adaptar-se a les exigències del context actual. De moment, asseguren que pel que fa les Ciutats Pubilles ja s’hi està treballant, i haurem de creure-ho, tot esperant que la cosa anirà més enllà d’un canvi de noms. Han donat a entendre que també s’ha d’actuar en altres àmbits i cal suposar que un d’aquests serà el concurs La Sardana de l’Any.
A la vista del desenvolupament de la darrera edició i de la final que va tenir lloc dissabte passat a Lleida, que cal fer alguna cosa és quelcom evident i urgent, no sigui que tinguin raó als que pensen (i ho expressen sovint per les xarxes socials) que més valdria deixar-ho córrer, que es tracta de quelcom viciat de manera congènita.
No pot ser que després de diverses mesures fruit de l’obsessió (segons com, sembla que exagerada) per garantir una netedat impossible, no només s’hagi aconseguit reduir molt la participació, sinó que el nombre de vots nuls en diverses eliminatòries sigui d’escàndol. Però, sobretot, resulta trist comparar les finals de la primera època (i alguna de la segona) amb les últimes. Ara, els espectacles de la segona part acostumen a ser de gran qualitat, però el conjunt de les sardanes finalistes no té punt de comparació. No dic que no n’hi hagi de cert nivell, sinó que moltes sardanes que els anys 70 o 80 eren finalistes ara quedarien escombrades a la primera volta. Repasso els vells discos d’aquelles finals i veig noms com Narcís Paulís, Domènec Moner, Manuel Oltra, Josep Maria Bernat, Antoni Ros Marbà, Rafael Ferrer, Josep Maria Serracant o Vicenç Acuña, entre altres. També n’hi ha de ben diferents, inclosos títols d’obres francament oblidables, però, insisteixo, el conjunt és a anys llum del que podem esperar actualment, no pas per la manca de creadors, sinó de possibilitats que aquests puguin aspirar a ser finalistes.
Se’ls ha girat feina, és evident, als nous responsables de la Federació, si és que esperen que segueixi tenint sentit tot plegat. Estaria bé que, almenys pel que fa La Sardana de l’Any, la propera edició, que ha de cloure’s a Tarragona, tingués un nou aire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada