[Un dos i seguit, 18-5-12]
La nova junta de la
Federació Sardanista ja ha manifestat que és conscient que cal canviar moltes
coses en aquesta entitat d’entitats per tal d’adaptar-se a les exigències del
context actual. De moment, asseguren que pel que fa les Ciutats Pubilles ja s’hi
està treballant, i haurem de creure-ho, tot esperant que la cosa anirà més
enllà d’un canvi de noms. Han donat a entendre que també s’ha d’actuar en
altres àmbits i cal suposar que un d’aquests serà el concurs La Sardana de
l’Any.
A la vista del
desenvolupament de la darrera edició i de la final que va tenir lloc dissabte
passat a Lleida, que cal fer alguna cosa és quelcom evident i urgent, no sigui
que tinguin raó als que pensen (i ho expressen sovint per les xarxes socials)
que més valdria deixar-ho córrer, que es tracta de quelcom viciat de manera
congènita.
No pot ser que després
de diverses mesures fruit de l’obsessió (segons com, sembla que exagerada) per
garantir una netedat impossible, no només s’hagi aconseguit reduir molt la
participació, sinó que el nombre de vots nuls en diverses eliminatòries sigui
d’escàndol. Però, sobretot, resulta trist comparar les finals de la primera
època (i alguna de la segona) amb les últimes. Ara, els espectacles de la
segona part acostumen a ser de gran qualitat, però el conjunt de les sardanes
finalistes no té punt de comparació. No dic que no n’hi hagi de cert nivell,
sinó que moltes sardanes que els anys 70 o 80 eren finalistes ara quedarien
escombrades a la primera volta. Repasso els vells discos d’aquelles finals i
veig noms com Narcís Paulís, Domènec Moner, Manuel Oltra, Josep Maria Bernat,
Antoni Ros Marbà, Rafael Ferrer, Josep Maria Serracant o Vicenç Acuña, entre
altres. També n’hi ha de ben diferents, inclosos títols d’obres francament
oblidables, però, insisteixo, el conjunt és a anys llum del que podem esperar
actualment, no pas per la manca de creadors, sinó de possibilitats que aquests
puguin aspirar a ser finalistes.
Se’ls ha girat feina, és
evident, als nous responsables de la Federació, si és que esperen que segueixi
tenint sentit tot plegat. Estaria bé que, almenys pel que fa La Sardana de
l’Any, la propera edició, que ha de cloure’s a Tarragona, tingués un nou aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada