dissabte, 13 de febrer de 2010

Cultura popular

[6-7 de febrer del 2010]

Fa uns dies, l’escriptor Emili Teixidor es lamentava en un article al diari “Avui” de la manca actual d’una cultura popular autènticament generalitzada. Es referia, sobretot, a la manifestació literària de la cultura popular, és a dir, obres com les abans extraordinàriament cèlebres “Pàgines viscudes”, de Josep Maria Folch i Torres, o d’altres autors que en un temps en el qual l’índex d’analfabetisme era aclaparador, tenien una incidència social extraordinària. Ara, pocs recorden els noms d’aquells supervendes fora dels més grans que encara ho van poder viure. Segons Teixidor, el paper d’aquelles obres ara el compleixen les sèries de televisió tipus “Vent del Pla” o “El cor de la ciutat”, però, assegura, “sense l’efectivitat social de les d’abans”.

Efectivament, la fama actual de les novel•les, la música, el teatre o altres activitats artístiques senzilles però realment populars, és molt més efímera. Costa creure que algunes arribin a arrelar en l’imaginari popular de la mateixa manera i amb la continuïtat que encara ara perviuen cançons com les que tenen en repertori moltes corals d’aficionats o obres teatrals com “Els pastorets”, posem per cas.

No sé si això és bo o dolent, però potser hauríem de tenir-ho en compte a l’hora de valorar l’estat de les manifestacions tradicionals com ara les danses com la sardana. Vull dir que aquesta suposada desafecció que a vegades ens sembla veure-hi en la gent, al capdavall potser sigui idèntica a la que ho afecta tot: que vivim temps d’usar i tirar, fins i tot en la cultura, i que només uns quants es mantenen fidels a qualsevol opció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada