[Un dos i seguit 22-1-11]
El passat 8 de gener era una suggerent barreja de cobla i swing al Teatre Metropol; dies després, la cobla Sant Jordi participava en un esplèndid repàs a la carrera del músic nordcatalà Pascal Comelade, mentre la Marinada interpretava una bona selecció de temes del compositor italià Nino Rota, amb l’excusa del centenari del seu naixement. A més, el 2011 havia començat amb el concert de Cap d’Any de TV3 agermanant La Principal de la Bisbal amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, quan feia poques setmanes que la Jovenívola d’Agramunt havia festejat profitosament amb un cor de Bulgària.
No és nou que la cobla o algun dels seus instruments experimentin amb altres tipus de música o que es barregin amb formacions ben diferents. Poc o molt, sempre hi ha hagut experiències d’aquesta mena, encara que no sempre prou compreses o insuficientment divulgades, com ara la de la Dharma i la cobla Mediterrània, la Sardanova de Santi Arisa o combinacions amb orquestres clàssiques.
Ara, però, n’hi ha més que mai de casos d’aquests, tenen més ressò –tot i que encara que no el que caldria- i, sobretot, s’aprofiten de l’alt nivell mitjà dels músics de cobla actuals. També cal remarcar que el fenomen abasta els camps musicals més diversos, des del rock al folk, passant pel jazz o la música clàssica, per dir-ne només alguns.
I és que allò del mestissatge musical que alguns es pensen que és de fa quatre dies sempre ha existit i, de fet, pel que fa la cobla, en realitat és un element bàsic dels seus orígens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada