[Un dos i seguit, 12-2-2011]
Les festes Decennals de la Candelera, a Valls, no han tingut, en l’edició que es clausurava diumenge passat, una presència especialment remarcable pel que fa al nombre d’actes sardanistes –dues ballades-, però sí que un d’aquests mereix ser comentat. Va ser dissabte passat al migdia, amb la cobla Els Montgrins i un bon nombre de colles, algunes de les quals entre les més destacades del moment, que, tot i que no competien, sí que van oferir una esplèndida exhibició.
Destaquem, com a elements positius de la ballada, que es comptava amb una molt bona cobla; la notable presència de públic, amb molts balladors a més dels de les colles; la magnífica sardana de punts lliures, sempre espectacular (a mi em va agradar, sobretot, la de la “Tarragona Dansa”); el retorn de la colla local “Bell Esplai”, després d’anys d’estar inactiva, confirmant així la recuperació en aquest sentit del sardanisme vallenc; i l’estrena de la sardana Decennals 2011, d’Alfred Abad.
Si hagués de retreure alguna cosa, diria que no s’entén que, tot i que la cobla era a punt molt abans de l’hora anunciada per començar i que la plaça era plena de gent esperant-ho, l’acte s’iniciés amb notable retard. Sens dubte, el nombrós públic que tenia ganes de ballar hauria agraït alguna sardana abans de l’actuació de les colles. Finalment, es van haver de conformar amb tres sardanes de cinc tirades. Finalment, no va quedar gaire elegant que, algunes colles, tot i cobrar més del que estan acostumades als concursos, es presentessin a Valls amb només cinc parelles. No va ser el cas de la “Tarragona Dansa”, que es va marcar la fardada de sortir al galop amb vuit parelles. És la diferència entre la sortida de compromís i aquella altra feta amb il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada