dilluns, 31 d’octubre de 2011

Més viva que mai

[Un dos i seguit, 28-10-11]

La setmana vinent, del dijous 3 al diumenge 6 de novembre, se celebrarà la 14a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, un aparador realment extraordinari de tota mena d’espectacles d’arrel, principalment d’aquí, del país, però també una remarcable participació forana.  Tal i com correspon a una fira de veritat, tot aquest muntatge té un caire professional, és a dir, encarat a aquells que poden contractar espectacles, però sense deixar de banda l’obertura  total al públic en general.
Enguany, crida l’atenció la gran quantitat de propostes que podem situar dins l’àmbit  d’interès bàsic del programa, és a dir, les sardanes, els esbarts i la música per a cobla. De fet, el que se’ns ofereix en aquest sentit ve a ser una confirmació amb escreix de quelcom que a l’Un dos i seguit hem comentat i defensat moltes vegades: que mai com ara s’havien fet tantes experiències diferents i, a vegades, agosarades de barrejar la cobla o algun dels seus instruments amb altres formacions i estils musicals. No és que a Manresa hi sigui tot el que s’està fent ara –això seria pràcticament impossible-, però sí una bona mostra prou representativa.
No fa pas gaires anys, hi havia una ballada típica de sardanes i poca cosa més. Entenent que estem parlant d’una fira que pretén oferir coses noves, diferents, allò no semblava gaire oportú. Segurament molt digne, però de ballades com aquella ja n’hi ha moltes arreu del país. Enguany, en canvi, hi haurà, per exemple, cobles realment singulars com La Principal de Júpiter, amb el neguit del músic Marc Timón al darrera, o la Cobla Catalana dels Sons Essencials, amb l’incombustible i sempre sorprenent Marcel Casellas. Hi trobem cobla amb cantautors, amb jazz o músiques de mil i un racons del món Això i moltes coses més que després comentarem i que permeten reafirmar que la cobla és més viva que mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada