Val la pena

[Un dos i seguit, 11-11-11]

Diumenge passat hi va haver dues cites sardanistes importants a les comarques tarragonines: el concurs de Valls i l’aplec de Salou. El mal temps les va condicionar força, però després de veure quin va ser el desenvolupament d’una i altra, val la pena fer algunes consideracions.

L’aplec de Salou, que des de fa força anys clou la temporada a la demarcació, presenta alguns ingredients que, a priori, haurien de garantir un mínim d’èxit: quatre bones cobles i una programació de sardanes d’alt nivell. A l’hora de la veritat, però, el públic fou molt menor del que era habitual en edicions anteriors, predominant la gent gran.

A Valls, en canvi, on també es va haver d’optar per un lloc alternatiu a recer de la pluja, encara que a l’hora de la veritat no va descarregar, el recinte, que no era pas petit, feia goig: una gernació, bona part de la qual sardanistes ben joves. No en va es tractava de la final de les categories alevina, infantil i juvenil, tot i que també hi havia bona representació de la resta.

Segur que a Salou li va fer molt mal l’amenaça del temps, ja que no és el mateix un aplec a l’aire lliure i en un espai ben agradable que un lloc tancat. També és cert que a Valls l’assistència ja estava assegurada passés el que passés, ja que les colles hi estan compromeses. Però aquests arguments haurien de servir per reflexionar als organitzadors. Caldria que tothom sabés que s’ha de fer l’aplec i que hi ha lloc alternatiu, i això, no va passar. Fins i tot, valdria la pensa considerar la possibilitat de convocar l’aplec directament en un lloc cobert i en condicions i transformar això en un actiu. Caldria pensar, també, en evitar coincidències en un calendari que, en aquesta època de l’any no va pas massa atapeït per aquestes comarques. Segurament, se’n podrien fer més de consideracions que aquí no hi caben, però que urgeix plantejar-les i tenir-les en compte. Val la pena, crec.