dimarts, 19 de juny del 2012

Compromís escàs

[Un dos i seguit, 15-6-12]

Aquest dissabte comença el Campionat de Catalunya 2012 pel que fa les colles veteranes. Una categoria on, a diferència del que succeïa anys enrere, quan ni tan sols existia com a tal, hi ha un gran nombre de colles, unes més actives que altres i moltes que no són gaire cosa més que un grup d’amics que, a vegades van a algun concurs.
I que consti que això no ho dic amb cap mena de menyspreu: considero no només que cadascú pot adquirir el grau d’implicació que pugui i vulgui, sinó també que és bo que existeixi aquest conjunt de gent poc o molt organitzat i que no tingui gaires pretensions competitives. O no sempre, perquè podríem trobar no pocs exemples de colles d’aquesta mena que Déu n’hi do quin nivell tenen i més d’una vegada han donat algun ensurt a colles del Campionat. És allò que on n’hi ha hagut sempre en queda, ja que aquestes acostumen a ser colles integrades per balladors amb moltes espardenyes gastades en la seva joventut.

Una altra cosa són les dades que ens diuen que d’anelles adherides a la Unió de Colles Sardanistes i amb un mínim d’activitat de concurs n’hi ha una trentena, però que només cinc d’aquestes s’han inscrit enguany al Campionat. Una proporció que considero pobre i que potser cal entendre com fruit de la por al compromís a anar a uns concursos determinats. Aquests no són gaires, cinc en total, però potser precisament per això esdevé imprescindible assistir-hi. En definitiva, ja fa temps que no només aquí, en el món de les colles, sinó sembla que arreu, hi ha un greu problema de por o al·lèrgia al compromís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada