dissabte, 26 de gener de 2013

L’efímera glòria d’aquest món

[Un dos i seguit, 25-1-13]
 
Les xarxes socials segueixen donant-nos sorpreses. La última és el fenomen Informer, una de les novetats de Facebook, que no fa gaire més d’una setmana que és a la xarxa i ja ha impactat força, sobretot entre els joves. Primer, ho va fer a nivell universitari, però en pocs dies ha anat més enllà i a cada moment sorgeixen més i més pàgines o comunitats, com també se les anomena.
Que com funciona? Doncs només es tracta que si volem publicar una queixa, declarar-nos a algú altre o, senzillament, fer córrer una xafarderia sense que aparegui el nostre nom enlloc, tan sols cal que entrem en un col·lectiu Informer del Facebook, fem arribar un missatge privat a l’administrador de la pàgina amb el text que volem que es publiqui i aquest administrador és qui penja el comentari al mur corresponent.
L’origen dels Informer és el que van crear quatre estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona i que ja té més de 12.000 seguidors en només una setmana.  El cas és que el fenomen creix i, naturalment, no podia faltar “L’informer de les colles sardanistes”, creat ben aviat: el passat diumenge dia 20 i que ja té gairebé 200 adherits i un bon grapat de missatges amb el to desenfadat que sembla que caracteritzarà aquest mitjà.
A algú el sorprendrà que hagi aparegut un Informer tan pioner en l’àmbit sardanista i que aviat hi tingui força caliu, sobretot si pensem en les lamentacions habituals sobre la manca d’afecció dels joves per la sardana. Si llegim uns quants dels missatges no ens estranyarà tant: aviat comprovarem que sí, que són gent jove, però gairebé tots vinculats a colles de competició, un àmbit on, malgrat tot, n’hi ha de joves i molts d’ells en edat universitària. I que duri!
PD:  Fins aquí el comentari que havia redactat per al programa “Un dos i seguit” d’aquesta setmana i que, de fet, vaig llegir i es pot escoltar per Internet. Poques hores després llegeixo un missatge del responsable de “L’Informer de les colles sardanistes” on diu que “d'aqui a unes hores trobareu que la pàgina ja no existirà, em veig obligat a tancar-la per motius personals”. Com deia aquell: “Com n’és d’efímera la glòria d’aquest món!”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada