dimecres, 24 de juliol de 2013

Espavilant-se i trencant tòpics

[Un dos i seguit, 19-7-13]
 
Ja ens trobem de ple a l’estiu i en aquest espai que dediquem a l’activitat dels esbarts, les sardanes i la música per a cobla comprovarem que, malgrat totes les adversitats, es porten a terme un nombre gens menyspreable de ballades, concerts, concursos i altres activitats. Veurem com els propers dies podrem triar entre molts aplecs arreu del país i amb característiques i entorns ben diversos; que no són pocs els pobles que celebren festes majors i que, en un moment o altre, algú hi ballarà sardanes; que els esbarts, poc o molt, segueixen treballant; que, en alguns casos, val la pena asseure’s i gaudir de la música per a cobla amb tranquil·litat en un selecte concert; o que les colles competeixen de manera força esportiva...
I un dels símptomes que ens confirmen que l’esnobisme i la “modernor” d’alguns o les retallades de la xocolata del lloro dels altres encara no han pogut esborrar aquesta part de la cultura popular catalana no és, només, la quantitat o la qualitat, sinó, també, el neguit de bona part dels protagonistes per fugir de la rutina i les cotilles. Potser en caldria més d’aquesta inquietud, però tal i com estan les coses Déu n’hi do!. Al llarg del programa d’avui veurem que hi ha qui porta les sardanes més enllà de l’hàbitat habitual, a vegades trencant horaris tòpics o immergint-se en un festival de rock, altres fent allò que sona a moda però que és essencial per visualitzar vitalitat i que en diuen mestissatge musical; fins i tot escoltarem algun exemple d’agermanaments fins no fa gaire inèdits; confirmarem que hi ha molts sardanistes compromesos amb allò que passa al país, etc.
 
Curiosament, com més emmerdat està l’àmbit dels partits, aquell que tradicionalment ha dominat l’impuls polític, i, per tant, la font de la qual es nodria l’activitat cultural, aquesta s’ha hagut d’espavilar, en consonància amb la tendència de la societat  -la gent normal i corrent- que està començant a entendre que la democràcia no és només anar a votar quan ho manen.        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada