dimarts, 10 de setembre de 2013

El sardanisme a la Via Catalana cap a la Independència

[Un dos i seguit, 6-9-13]
 
Falten pocs dies per la Diada Nacional de Catalunya, una d’aquelles dates que les cobles acostumen a tenir plenes pràcticament d’un any per l’altra. Enguany, també serà una jornada amb moltes ballades arreu del país, però amb una programació que els darrers mesos ha experimentat moltes variacions: es tractava d’adequar aquestes activitats a les especials característiques d’aquesta Diada. Algunes s’han passat al matí, altres s’han retardat i, fins i tot, en certs casos, s’han fet coincidir expressament amb trams de la Via Catalana. En el cas de Tarragona, no s’ha canviat res, ja que l’horari habitual –dos quarts de vuit del vespre- anirà bé per arrodonir la diada.
En tot cas, les sardanes no només contribuiran d’aquesta manera al previsible èxit d’aquesta gran manifestació popular, sinó que s’ha pogut confirmar allò que ja es preveia des de feia temps: que si des de sempre bona part del sardanisme ha estat implicat amb iniciatives solidàries o en favor de les llibertats nacionals, però fins ara era, bàsicament, a nivell personal, el panorama ha canviat notablement, tal i com ho està fent la societat catalana en general. Vull dir que ara ja no són només les persones, de manera més o menys anònima, sinó que ara s’ha perdut la por a nivell associatiu a l’hora de moure fitxa, d’empènyer i treballar de manera compromesa en aspectes de país.
És el cas, per exemple, del Manifest llegit el passat 11 de maig al Teatre Tarragona, dins el concert final de La Sardana de l’Any, però també de la creació de la Sectorial corresponent de l’Assemblea Nacional Catalana o la Cobla per la Independència, amb músics de diverses procedències. I, ara, amb motiu de la cadena, hi ha participat de manera explícita tant la Federació Sardanista com moltíssimes entitats de totes les comarques. El resultat és un tram plenament sardanista a Caldes de Malavella coordinat per la Federació, així com desenes de trams més, com el de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, i els molts sardanistes individuals que ens consta que hi seran escampats per la resta del recorregut.
El sardanisme hi és, doncs, de manera potent i en consonància amb l’essència d’aquest conjunt d’accions de les que forma part la Via, és a dir, sorgida i impulsada per la societat civil. Quelcom que hi ha qui no ho acaba d’entendre o fa veure que no ho entén, vet aquí les reaccions de tota mena que suscita, des de les clarament patètiques o interessades a altres més o menys adaptades a les circumstàncies. No hi fa res: la gent que sempre ha treballat per a l’anomenat tercer sector –el cultural i/o social-, ja hi estan acostumats a fer via malgrat tots els entrebancs i dimecres n’oferiran una mostra prou clara. Segur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada