dijous, 16 d’abril de 2015

Comença el Campionat de Catalunya, enguany a Perpinyà

[Un dos i seguit, 10-4-15]

La setmana vinent comença el Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes 2015 pel que fa les colles Grans, és a dir, la que podríem anomenar categoria absoluta, en termes esportius, tot seguint la idea dels que propugnen el reconeixement de la sardana de competició com a sardana esportiva. Enguany, l’inici és en un punt inèdit fins ara: Perpinyà, una ciutat amb llarga tradició sardanista i actualment plenament vital en aquest sentit, però no recordo que fins ara el Campionat de Catalunya hagi creuat mai els Pirineus. 

Des de fa unes setmanes, doncs, les colles estan intensificant els seus assajos de cara a assegurar-se un bon començament i, si pot ser, evitar la fase de repesca. La temporada es presenta interessant, atès el retorn al Campionat de la mítica colla “Violetes del Bosc”, després d’un any sabàtic. Tothom pensa en l’experiència de la seva més directa competidora, la “Mare Nostrum”, que va fer pràcticament el mateix i va tornar amb tanta força que es va emportar el títol.

En general, allò positiu és que sembla que s’ha aturat la davallada de colles i més aviat s’observa una molt tímida recuperació en la quantitat de grups. No hem d’oblidar, però, les dificultats en mantenir associacions d’aquesta mena i, sobretot, fer-ho de manera competitiva. Es dóna el cas paradoxal de colles, com ara la “Tarragona Dansa”, que, sobre el paper, disposa de molts balladors, però a l’hora de la veritat hi ha diverses circumstàncies que dificulten el compromís de cada un d’ells. Anys enrere, era el servei militar, tal i com recordaran els veterans, però ara són les feines precàries (i, per tant, amb disbauxa horària) i, per als més afortunats, els estudis a l’estranger. En aquest sentit, la gent de la “Tarragona Dansa” podria, si em permeteu la broma, establir ambaixades arreu d’Europa.

Allò desesperant per als responsables de les colles és no tant un problema d’interès dels balladors, com de possibilitat de mantenir un nivell d’assaig i d’assistència a les competicions satisfactori. Efectivament, estem parlant de sardana esportiva, però molt lluny de la professionalització i del suport i reconeixement que caldria. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada