La Sant Jordi i Kepa Junkera

[Un dos i seguit, 12-1-18]

En aquest programa no ens cansem de destacar les moltes experiències que, sortosament, es porten a terme en el terreny de la fusió, la combinació, l’agermanament o com li vulguem dir, entre alguns dels instruments de la cobla o una cobla sencera amb altres solistes o formacions diguem-ne aliens. Naturalment, hi ha de tot, però el cert és que sovintegen propostes realment interessants i, en ocasions, autènticament innovadores. Sempre donem per suposat que aquestes músiques que en resulten són enriquidores per a tots plegats, sense que comportin menystenir elm més mínim les tasques diguem-ne tradicionals o estàndard de les cobles i els seus integrants.

És natural i comprensible, doncs, que celebrem l’últim espectacle i disc monumental –ja veureu perquè ho diem, això- d’un músic tant competent com el cantautor i acordionista basc Kepa Junkera. Per qui no ho sàpiga, cal dir que és tot un referent de la tradicional popular i d’arrel no només del seu país, sinó a nivell internacional. Tot i que ja havia col·laborat moltes vegades amb músics catalans, el que ha fet ara és realment extraordinari: un disc doble, amb prop de 50 temes on, a més a més dels tècnics, han participat, d'una forma o altra, 218 músics i cantants. N’hi ha molts de bascos i encara més de catalans, com  Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, El Pont d’Arcalís, el tenora Jordi Molina, Miquel Gil, Artur Gaya o la cobla Sant Jordi, que intervé en diversos temes.

Un projecte realment extraordinari i ambiciós que sortosament s’ha pogut fer realitat i que es podrà veure en directe en el festival Tradicionàrius que tot just comença avui i que sembla que deixa enrere la pobra representació (en quantitat, no en qualitat) d’esdicions anteriors. Enguany, per exemple, hi actuen els Biflats (música de cobla augmentada i de caire totalment festiu i desenfadat) o una ballada certament trencadora amb sardanes de tirada lliure.