Brots

[Un dos i seguit, 25-2-22]

Encara que no voldria caure en l’error d’un triomfalisme prematur, sembla evident que la pandèmia està afluixant i, en conseqüència, es van obrint les finestres, per dir-ho de manera figurada. Potser es trigarà a constatar el mal que s’haurà fet al moviment sardanista més enllà de la suspensió d’uns actes concrets. Perquè és cert que s’han apagat nuclis d’activitat o que determinades cites habituals han deixat de ser-ho de manera definitiva. Però també es pot constatar que encara hi ha moltes flames que no s’han apagat del tot, que no només volen revifar, sinó que potser ho facin amb més energia, fins i tot.

Un dels sectors que poden haver patit més és el de les colles de competició. Es parla de la desaparició de la categoria de colles alevines, la dels més petits, de si determinades colles ja no sortiran més... Tanmateix, fa pocs dies, a la cloenda de Sant Feliu de Guíxols, s’anunciava que hi hauria canvis importants en el nou campionat, sense especificar, de moment, quins, però demanant a les colles que “tinguin la ment oberta”. Sigui el que sigui allò que es prepara, renovació real o fugida cap endavant, el fet positiu és que hi ha ganes de treballar-hi, que no es cau en la rutina. En definitiva, en la línia de la sectorial, el departament o com l’hi vulguin dir, de la Unió de Colles consagrat a promoure el sector més jove de la competició. Encoratja veure que es fan coses en la línia de les colònies del desembre passat, amb anelles mixtes (de dansaires de diferents colles, vull dir) que van ballar a Artés, o la cita semblant al concurs de Manresa, del passat cap de setmana.

I podríem posar molts més exemples, alguns aparentment simples com el missatge a les xarxes de la gent de la cobla Cossetània, quan comentaven que “Després de dos anys... tornen les nits dels dilluns”, referint-se a la represa dels assajos; o el de l’Obra del Ballet Popular, anunciant una sessió de coordinació del proper 65è Aplec d’Esbarts a Montserrat. Són alguns dels brots que anuncien el renaixement de la vida cultural, social i cara a cara. Tant de bo res ho estronqui!