Coincidències felices

[Un dos i seguit, 8-7-22]

Les circumstàncies han fet que en aquest programa no haguem pogut tenir tants convidats com hauríem volgut. Entenguem-nos: no em refereixo a tot els que, evidentment, esteu convidats a escoltar-nos, sinó a aquelles persones o grups de persones que rebem en aquest estudi per parlar amb ells, perquè creiem que tenen coses interessants a dir-nos, a l’equip del programa però, sobretot, als oïdors que ens seguiu. Malgrat els impediments, d’entrevistes n’hem tingut, i tant! 

Totes ens han permès conèixer més unes persones sempre amables amb nosaltres i tothom qui escolta el programa, però algunes, a més, ens han descobert aspectes i vivències singulars, recordant-nos allò de que no ens hem de conformar amb una mirada superficial, externa, d’un individu. Serien uns magnífics exemples els dos programes que vam dedicar a parlar amb músics joves plens de talent i un futur que promet ser fructífer, com l’Anna Abad i el Magí Capdevila.

Però avui he recordat especialment les diverses converses que hem tingut amb el músic Joan Moliner, actualment flabiolaire de la cobla Maricel, entre altres dedicacions musicals. Un home molt discret a primer cop d’ull, però amb una vitalitat envejable no només en el món de la cobla sinó més enllà, participant en projectes com la Cobla Catalana dels Sons Essencials, sota el comandament de Marcel Casellas, per exemple. El Joan ens va voler dedicar una sardana, obsequi que ens va fer molta il·lusió, entre altres coses, perquè l’havia fet pensant en el fet que aleshores vam assolir el número mil de l’Un dos i seguit. L’atzar ha volgut que aquest divendres faci sis anys de l’estrena, amb la feliç coincidència que va ser en una ballada del cicle d’estiu tarragoní, com la d’avui, però també en un divendres i dia 8 de juliol.

Ara, no parlem d’un número rodó, però tot sembla indicar que es tracta d’un bon auguri, per les coincidències de cara al futur de les sardanes a Tarragona Ràdio. Per si de cas, hem tornat a programar aquella sardana a l’Un dos i seguit. Gràcies, Joan, un cop més, i a tots els que ens escolteu!