[Un dos i seguit, 14-7-23]
És més que evident que ens trobem en ple estiu, i no perquè haguem mirat el calendari, precisament. Però tot just és en aquest temps de calor quan la sardana es manifesta en la seva forma essencial: en ballades de festa major, on hi participa tothom, fins i tot els que potser només en ballen aquell dia, o en algun dels cicles d’estiu que, sobretot, tenen lloc cap al vespre i aprofitant els moments de menys xafogor, si això és possible. És la sardana simple, natural, espontània, sense complicacions...
Però ja sabem, o molts haurien de saber-ho, que la sardana i la cobla són, poden ser, molt més. En aquest programa procurem parlar-ne sempre, d’això, i ho reivindiquem en tot moment. I moltes d’aquestes possibilitats que van més enllà de la manifestació bàsica que he citat, també tenen l’estiu una oportunitat per expressar-se. Ja us podeu imaginar que em refereixo al festival Amb so de cobla que, ben aviat, encetarà una nova edició a Palamós, però el cert és que no és pas l’única proposta que està vigent i que, de fet, es podrà veure i escoltar en algun lloc o altre del país. El problema, però, tal i com denunciava fa uns dies per les xarxes el músic i compositor Xavi Piñol, és que aquesta oferta interessant, variada i, sovint, trencadora, poques vegades surt dels cercles sardanistes o d’aficionats a la música per a cobla. Cal que hi hagi un festival específic, però també estaria bé que la resta del món ho tingués en compte també. I ho tractés com cal, és clar.
En Piñol cita el cas de la Fira Mediterrània de Manresa, que després d’haver oblidat la cobla moltes vegades, enguany ofereix un -sí, un!!- espectacle amb una cobla sencera implicada. Això, en una programació extensa i interessantíssima, com és habitual. Ja està bé que se’n parli molt i soni a tot arreu el CotixCoti, però pensem que només és una cançó, una sola. Hi ha molta feina a fer, encara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada