Tot és qüestió provar-ho

[Un dos i seguit, 4-7-25]

Les actituds immobilistes, ja ho sabem, no acostumen a tenir bons resultats, almenys a llarg termini, en qualsevol àmbit. També en el de les activitats festives i tradicionals, com ho són les sardanes, els esbarts i la cobla. No cal pensar, necessàriament, en canvis singularment transcendentals ni fer renovacions radicals; a vegades només es tracta d’adaptar allò que s’organitza a unes circumstàncies que, ens agradi o no, són canviants i, en definitiva, formen un entorn en el qual ens hem de moure. 

Per posar un exemple, que durant anys i panys a Tarragona el cicle de ballades d’estiu s’hagués fet els dijous a dos quarts d’onze de la nit i que -recordem-ho- funcionés força bé, no vol dir que, en un moment donat, no calgués canviar aquest esquema. Es va fer quan es va comprovar que la gent, més enllà dels més fervents seguidors de les sardanes, ja no aprofitava les nits d’estiu per anar a passejar per la Rambla, prendre alguna cosa en una terrassa i ballar-ne alguna. Aquests eren els que acabaven d’omplir l’audició, però van anar canviant els costums: sortien en altres moments o, senzillament, ara tenien aire condicionat a casa i moltes més coses per veure al televisor. 

Hi pot haver altres casos, com els concursos de colles, que gairebé han fugit del mes d’agost, dels camps de futbol i dels matins calorosos d’una part de l’any cada vegada més àmplia. També podem comprovar com molts aplecs en segons quines èpoques -com ara mateix- es concentren en les tardes i nits dels dissabtes. 

També cal reconèixer que alguns d’aquesta canvis no són fàcils, ja que cal tenir en compte moltes variables. El concurs de Tarragona, posem per cas, semblava ben situat a la nit de dissabte, però generava queixes per part de les colles que havien de venir de lluny, com si no hi hagués també el mateix problema per a les colles d’aquí quan van a Vic, que sempre ha estat, precisament, dissabte a la nit. A la nostra ciutat, enguany no només canvia el concurs, que torna al diumenge a la tarda, sinó que es mou la ballada del dia de Santa Tecla, que passa al diumenge anterior al migdia. Bé, tot és qüestió provar-ho!