Sense al·lèrgia?

[Un dos i seguit, 19-12-25]

Sovint, en aquest comentari inicial del programa Un dos i seguit em surt la vena crítica. Perquè crec necessari exposar alguna cosa que em sembla mereixedora de ser corregida i, sobretot, perquè més enllà de l’opinió personal, que sempre serà subjectiva, estic convençut que en el sardanisme hi ha una manca greu de debat, de considerar públicament mancances, errades o aspectes dignes de millora. 

És clar que, a vegades, els pocs que intentem contribuir a posar-hi remei potser ens excedim, encara que sigui una mica. La setmana passada, per exemple, lamentava que una iniciativa tan singular com els diferents concerts de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya no fossin més presents a la televisió, no només com a notícia sinó podent veure els espectacles sencers. O que s’hi poguessin veure tots, ja que algun ja ha estat emès. Doncs bé, pocs dies després ens assabentem que el dia de Nadal TV3 tornarà a emetre el concert de Nadales de la Simfònica i l’endemà, Sant Esteve, ho farà amb el nou, estrenat fa menys d’un més: «Mare Mundi». Tant de bo totes les nostres errades fossin com aquesta!

Ara no voldria perdre’m per l’extrem oposat i pecar d’optimista, però el cert és que hi ha petites mostres d’una certa millora en aquest sentit. Vull dir que no fa pas gaire era impensable que la Xarxa de televisions locals emetés la final de Punts Lliures com si fos una important competició esportiva. Tampoc era habitual (i ja és trist haver de dir-ho) que un programa cultural com Nervi emetés un tema del concert de Miguel Poveda al Liceu dirigit per Joan Albet Amargós i amb La Principal del Llobregat. I encara hi ha algun altre cas recent en aquesta línia.

És clar que això és molt poc, que aquesta i altres manifestacions culturals haurien de ser més presents a la televisió de manera digna (i amb això em refereixo a prou mitjans, horaris lògics i tractaments a càrrec d’entesos), però sembla que determinats responsables televisius els ha abandonat l’al·lèrgia que tenien per aquestes qüestions. Tant de bo!

Patrocinadors

[Un dos i seguit, 12-12-25]

No ha tingut gaire sort el món sardanista en el terreny dels patrocinadors. N’hi ha hagut pocs i, a més, no especialment esplèndids i més aviat inconstants. O potser és que allò que ha passat és que no s’ha sabut vendre el producte, diguéssim. Naturalment, hi ha excepcions, com ara la de l’empresa Metalquimia, que ja fa anys que dedica esforços i diners a fer realitat la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, aquesta feliç conjunció que fan la cobla La Principal de la Bisbal, una orquestra de corda i, segons el cas, artistes prou reconeguts com la Polifònica de Puig-reig, Miki Núñez, Manu Guix, Elena Gadel i molts altres.

Ja s’han creat una dotzena llarga d’espectacles, que van de les sardanes a la música rock, passant pels musicals, el cinema o, fins i tot, una òpera sobre Ramon Llull. Són uns muntatges espectaculars, amb arranjaments extraordinaris que sempre es concreten en una sèrie de concerts i els corresponents enregistraments discogràfics que la fundació creada a tal efecte, escampa arreu del món adreçant-se als clients de l’empresa Metalquimia. Tot un luxe que potser mereixeria una major difusió i que viatgés més pel país, com ho farà ben aviat a Ascó. En alguna ocasió també els hem pogut veure per televisió, però em sembla inexplicable que no s’hagin emès tots els espectacles creats fins ara. Que siguem un país petit de mida no vol dir que ho hagi de ser d’ambició, oi?

Què més volem!

[Un dos i seguit, 5-12-25]

Ja es va demostrar l’any passat i enguany ha estat una confirmació de luxe: la sardana pot ser, a més d’una dansa i una música per gaudir-ne entre els balladors, els músics o els que només escolten, tot un espectacle i, a més, plenament televisiu. Es tracta de la final de punts lliures que va tenir lloc dissabte passat a Olot, la vigent Capital de la Sardana, que un cop més va retransmetre en directe La Xarxa+ i que aquí vam poder veure pel TAC12.

Més de 300 balladors completament lliurats a crear coreografies cada vegada més vistoses i ajustades a unes sardanes triades amb molta intenció, una organització eficient i una retransmissió autènticament professional foren uns ingredients que no podien fallar. Segons es va dir, l’any passat l’índex d’audiència va sorprendre força positivament, tenint en compte que es tracta d’un dissabte a la nit i per una cadena que aplega emissores locals. Estic segur que enguany s’haurà superat amb diferència. A més, caldrà tenir en compte que es pot veure per la plataforma de La Xarxa+.

Naturalment, d’aquella festa i del programa de televisió se’n poden fer crítiques, com en tota obra humana. Hi ha l’etern debat sobre si música en viu o no, la capacitat per al públic dels pavellons on es porten a terme, el misteri de les votacions populars i mil i un detalls més que potser només els saben els que hi van ballar. En tot cas, jo ho he vist com un gran esdeveniment per ell mateix i per la dimensió que ha adquirit amb la televisió i, sobretot, perquè hem pogut veure entusiasme i felicitat entre els balladors, inclosos els que no van guanyar. Què més volem! 

L'espectacle dels punts lliures

[Un dos i seguit, 28-11-25]

Des de l’inici de la temporada que ho saben, coneixen les sardanes que hauran de ballar i han tingut molts mesos per anar-hi pensant i, potser, anar-ho assajant. Es tracta del concurs de punts lliures que aquest dissabte a la nit tindrà lloc a Olot, l’actual Capital de la Setmana. Efectivament, ben aviat s’anuncia la data i, fins i tot, les sardanes que corresponen a cada categoria, però mentrestant la majoria d’aquestes colles també tenen força feina a assajar i a competir en el Campionat de Catalunya, cosa que s’emporta temps, esforços, suors, alegries i decepcions, és clar. Molts quilòmetres arreu del país i moltíssimes sardanes ballades que deixen poc espai per a la preparació de la competició més espectacular i exigent de l’any.

De totes maneres, poc o molt, alguna cosa hauran fet i, en força ocasions, han mostrat les habilitats de cada anella en exhibicions i determinats concursos que inclouen una sardana de punts, també. L’atenció màxima, però, se l’emporta aquesta gran competició que, malgrat tot, fins l’any passat una televisió (la Xarxa de Televisions Locals, entre les quals TAC12) no van descobrir que era un espectacle tremendament televisiu i que podia acaparar l’atenció dels aficionats que no hauran pogut anar a Olot o molts televidents que s’ho van trobar per casualitat, que no van ser pocs segons es va poder constatar. 

Tarragona hi tindrà una representació de luxe, amb diverses anelles que aspiren al títol de la seva categoria. Les darreres setmanes i, sobretot aquesta última, han estat molt intenses en assajos de cara al gran repte de dissabte. No us ho perdeu, val molt la pena!