Patrocinadors

[Un dos i seguit, 12-12-25]

No ha tingut gaire sort el món sardanista en el terreny dels patrocinadors. N’hi ha hagut pocs i, a més, no especialment esplèndids i més aviat inconstants. O potser és que allò que ha passat és que no s’ha sabut vendre el producte, diguéssim. Naturalment, hi ha excepcions, com ara la de l’empresa Metalquimia, que ja fa anys que dedica esforços i diners a fer realitat la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, aquesta feliç conjunció que fan la cobla La Principal de la Bisbal, una orquestra de corda i, segons el cas, artistes prou reconeguts com la Polifònica de Puig-reig, Miki Núñez, Manu Guix, Elena Gadel i molts altres.

Ja s’han creat una dotzena llarga d’espectacles, que van de les sardanes a la música rock, passant pels musicals, el cinema o, fins i tot, una òpera sobre Ramon Llull. Són uns muntatges espectaculars, amb arranjaments extraordinaris que sempre es concreten en una sèrie de concerts i els corresponents enregistraments discogràfics que la fundació creada a tal efecte, escampa arreu del món adreçant-se als clients de l’empresa Metalquimia. Tot un luxe que potser mereixeria una major difusió i que viatgés més pel país, com ho farà ben aviat a Ascó. En alguna ocasió també els hem pogut veure per televisió, però em sembla inexplicable que no s’hagin emès tots els espectacles creats fins ara. Que siguem un país petit de mida no vol dir que ho hagi de ser d’ambició, oi?