[Un dos i seguit, 10-4-26]
No tinc ni idea de quin ressò, quin impacte, quina audiència en definitiva, tenen els Premis Preludi, aquells que pretenen substituir i millorar allò que coneixíem com La Sardana de l’Any. De moment, abans del parèntesi de dues setmanes que s’ha fet per Setmana Santa, s’han completat les dues àrees dels premis que corresponen als autors joves i al reconeixement de la qualitat. Tant l’una com l’altra les decideix un jurat expert, mentre que allò que vindrà la setmana vinent seria la part més popular, diguem-ne, amb un resultat determinat pel públic en general, és a dir, allò que abans era pròpiament la sardana de l’any anterior preferida pels sardanistes.
Ja sabem que tot plegat ha canviat notablement, que ara les emissores ja no són el centre i eix del concurs i que tan sols en fem divulgació, com a mínim radiant les sardanes seleccionades. Mentre esperem a veure si tot plegat funciona o no, en el sentit de recuperar l’atenció dels sardanistes i mirar de desenvolupar una mecànica més neta i justa, de moment dic, em sembla que els pòdcasts que s’han pogut veure tenen un interès innegable. Que tres grans de la música del país -i específicament també de la cobla- com són Antoni Ros Marbà, Xavier Pagès-Corella i Francesc Cassú ens analitzin les composicions i parlin d’altres aspectes de la sardana és tot un luxe. Més enllà de la seva funció com a jurat, que a posteriori expliquin i raonin les seves tries de manera ràpida però fonamentada és una aportació realment important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada