dimarts, 9 de març de 2010

Sense prejudicis

[6-3-10]

Dijous d’aquesta setmana es va presentar oficialment la nova secretaria de la Unió per la Mediterrània, una institució que aplega 43 països de tot l’àmbit d’aquest mar i que té objectius tan lloables com promoure projectes de col•laboració entre les diferents regions implicades, sobretot de cara a la preservació ambiental, protecció civil, energies alternatives o el desenvolupament empresarial, entre molts altres objectius. L’acte va tenir lloc a la que, a partir d’ara, serà la seu d’aquesta organització, el Palau de Pedralbes de Barcelona.

En el seu parlament, el secretari general de la UpM, el diplomàtic jordà Ahmad Masa’deh va prometre actuar “com undansaire” per mantenir “unes mans unides amb altres, en una sardana conjunta mediterrània”. Un símil que, evidentment, no és nou, però que a més de tot allò positiu que expressa en el context on es va dir, també permet evidenciar que aquell home s’havia informat d’on era i que l’havia aplicat de manera més que correcta. Vull dir que la simbologia de la sardana crec que hauria de ser aquesta, quan es vol anar més enllà de les qualitats purament lúdiques de la dansa: la germanor i la pau expressada amb la gent donant-se les mans. I és que massa sovint, aquí, quan es parla en públic, o bé no se sap anar més enllà del tòpic del clàssic poema de Maragall o sembla que faci vergonya citar la sardana. Sort que el senyor Ahmad Masa'deh no té aquests prejudicis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada