dimecres, 20 de juliol de 2011

Pocs i cansats

[Un dos i seguit, 16-7-11]

 Dissabte passat començava el Campionat de Catalunya de Colles Sardanistes a Vic, un concurs emblemàtic, dels que agraden a les colles malgrat alguna incomoditat, com la difícil audició de la música en segons quins indrets de la plaça. I avui a la nit començaran el seu campionat les colles veteranes a Vilanova i la Geltrú.

Això passa quan ja ens trobem al mes de juliol, amb uns primers concursos que queden totalment isolats en el calendari, ja que aviat vindrà el parèntesi de l’agost, i no serà fins ben entrat el setembre que es reprendran les competicions, llavors de manera intensa. Aquesta modalitat, força recent, es va implantar comptant amb que resultaria més pràctica per a les colles, tot i que no tothom hi està d’acord. A banda dels primers concursos que queden com despenjats, segurament el que s’ha aconseguit és reduir el calendari d’assaig de les colles, si més no de la majoria, i això no se si és bo o dolent. Possiblement bo perquè requereix menys dedicació, però precisament per això desvincula els balladors de les respectives entitats, sobretot si aquestes no són massa fortes i no preveuen altres activitats a més de l’estrictament competitiva.

Un altre aspecte que caldria debatre és si realment cal que en un campionat amb pocs concursos algunes colles descansin. Ara es dóna el cas que les dues principals rivals de la categoria gran, per exemple, no coincidiran fins al concurs del dia de la Mercè, a Barcelona. D’aquesta manera, l’interès per veure-les ballar juntes desapareix i potser caldria aclarir fins a quin punt influeix això en les classificacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada