diumenge, 24 de març de 2013

Guardons sardanistes

[Un dos i seguit, 22-3-13]
 
Des de dissabte passat, tenim Capital de la Sardana. Ja ho sabeu: la celebració que pretén actualitzar les antigues Ciutats Pubilles. De moment, sembla que Arenys de Munt ha encetat la capitalitat amb bona nota: amb una prudent combinació d’elements protocol·laris diguem-ne tradicionals amb altres més de caire espectacular. De fet, ara només es tractava de l’inici de tot plegat, ja que la capitalitat és per a tot un any i el programa que s’ha donat a conèixer presenta propostes molt diverses i, algunes, francament suggerents. Precisament per això he utilitzat el qualificatiu de prudent, ja que tot sembla indicar que no s’ha volgut cremar massa pólvora d’un cop i s’aposta per procurar mantenir l’interès d’una manera continuada al llarg dels propers dotze mesos.
De totes maneres, d’entrada ja es va aconseguir un dels grans reptes del sardanisme: captar l’atenció dels mitjans de comunicació més enllà dels espais específicament sardanistes. L’anomenada sardana aèria –una coreografia feta per uns dansaires de colla penjats a una considerable alçada- precisament pretenia aconseguir això. Ja sabem que si hom vol sortir al Telenotícies no ha de fer allò que realitza habitualment (fora dels futbolistes i dels polítics, és clar), per això aquesta vegada es van obtenir els segons de glòria pertinents. Ironies a banda, els organitzadors també han pogut aplegar un bon dossier amb els retalls de premsa que n’han parlat. Primer objectiu aconseguit, doncs.
Un element que es manté respecte les Ciutats Pubilles és l’anunci d’un extens cartell de premis per tal de reconèixer les persones i entitats que han treballat per la sardana. Més enllà dels perills de llistes massa llargues, suposo que cal entendre-ho com una mostra de la vitalitat i de les diferents perspectives des de les quals es pot contemplar la sardana. Certament, enguany hi podem trobar des dels veterans que s’han passat la vida picant pedra sardanista fins gent molt més jove (o no) amb idees fresques posades en pràctica. D’això es tracta, al capdavall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada