En qüestió un model de colla

[Un dos i seguit, 28-3-14]

El concurs de colles de diumenge passat a Granollers encara no formava part del Campionat de colles d’enguany, però bé el podríem qualificar com una prèvia ben interessant. Hi eren bona part de les colles que hi competiran, ja que, de fet, elles també se’l prenen, aquest concurs, com una mena d’assaig o tempteig de cara a l’hora de la veritat. Hi vam poder veure nous fitxatges, colles que s’incorporen al Campionat i altres que potser no hi prendran part però que són noves i, possiblement, faran parlar els propers anys. I, a més dels que ballaven, els que miraven, ja fossin membres de colles que intentaven constatar el moment de forma de les competidores, o bé aficionats que tractaven de fer-se una idea de com es plantejava la nova temporada.

Ja hem comentat en anteriors programes -i avui hi insistirem- el fet que enguany hi ha canvis importants i que n’hi ha de tots colors. S’ha parlat força del descans que ha hagut de plantejar-se la “Violetes del Bosc” després de moltíssims anys d’estar al capdamunt de tot. En contrast a aquesta situació delicada d’una colla tant emblemàtica, la veritat és que s’han creat anelles noves i altres que no ho havien fet mai o s’hi havia retirat feia un temps, s’han vist amb cor de tornar al Campionat. Potser si analitzéssim aquests moviments amb detall arribaríem a la conclusió que, al marge de les dificultats que han de superar les entitats de tota mena, allò que està en qüestió en les sardanistes és el model de colla. A unes els costa molt mantenir el compromís del Campionat mentre altres, poc o molt, funcionen. Evidentment, no ho tractarem, ara i aquí, però segur que caldrà fer-ho un moment o altre.