dimarts, 30 de setembre de 2014

Ja no els hi treu ningú

[Un dos i seguit, 26-9-14]

 La feina ben feta -primer que tot-, però també aquella que, a més, s’assembla a la manera de fer del corredor de fons, és a dir, constant, pacient, no només pensant en assolir fites immediates, que també, sinó aquelles que arriben més endavant, potser a llarg termini, aquesta mena de treball, dic, és el que han assumit, de sempre, la gent de les colles del grup Tarragona Dansa.

Amb més de trenta anys d’història, les seves colles han aconseguit moltes fites remarcables, inclosos diversos campionats de Catalunya, però el concurs de diumenge passat a Barcelona va ser especial. La seva colla gran, la que dóna nom a l’entitat, no va guanyar el concurs, que era vàlid per la Final A, però sí que va obtenir el millor resultat que mai hagi obtingut una colla tarragonina a la que alguns ja anomenen la categoria absoluta del Campionat de Catalunya. A la classificació final, un segon lloc, que ja és molt, però sí entrem en detall, veurem que en una de les tres sardanes de competició van situar-se en primera posició, al davant de la potent colla “Mare Nostrum”, quelcom inèdit fins ara per a ells. Tot plegat, ha fet que la “Tarragona Dansa” a hores d’ara sigui la segona a la classificació general, cosa que tampoc s’havia aconseguit abans, ni ella ni cap altra colla tarragonina.

Per acabar-ho d’arrodonir, a més dels bons resultats de les altres colles que representaven la ciutat –segons els infantils “Petits Tarragona Dansa” al seu campionat, i primers els alevins “Xerinola” com a lliures-, els de la colla gran es van endur l’apreciat trofeu Montserrat Bullich, destinat a premiar la colla amb el millor paper global, és a dir tenint en compte, entre altres aspectes, el lluïment i la revessa.

No sé el que passarà en el que queda de campionat, però, de moment, la satisfacció i l’orgull del resultat a la plaça de la Catedral barcelonina ja no els hi treu ningú.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada