diumenge, 1 de febrer de 2015

Ambient “animat”

[Un dos i seguit, 30-1-15]

Aquesta setmana hem constatat, un cop més, que el món de la sardana i la cobla no està exempt de polèmiques que, en ocasions, són especialment virulentes. La que ara ens ocupa potser no la podríem qualificar de virulenta, però sí que ha indignat força especialment els músics i, més específicament, els vinculats als concursos de composició.

A més, és un cas curiós, perquè havíem sentit parlar força de plagis, però potser no tant del que en podríem dir “autoplagi”. Bé, de fet el recentment traspassat compositor Tomàs Gil i Membrado, que era molt de la broma, sabent que molts li criticaven la gran quantitat de sardanes que escrivia, deia que segurament s’havia plagiat ell mateix molts cops sense saber-ho, precisament perquè ja li resultava complicat recordar allò que havia creat.

El cas que s’ha sabut darrerament, però, és singular: un compositor va participar en dos concursos musicals diferents amb la mateixa sardana i els dos els va guanyar o en va ser finalista, cosa que, evidentment, se suposa que no està permesa. Més concretament, les dues peces es diferenciaven només pel nom i per un canvi de tonalitat, una variació important però insuficient per considerar-les obres distintes.

És possible que no hi hagi mala fe en aquest cas, però el cert és que el descobriment ha creat autèntica polèmica a la xarxa. Un afer que recorda el cas d’un músic vallenc que, fa anys, va trobar una sardana a l'arxiu d'un gran músic català ja traspassat. Pensant que era inèdita la va presentar a concurs com a pròpia, però el jurat aviat va descobrir que era un títol prou conegut de Juli Garreta. O el cas més antic de qui va presentar a un altre concurs una sardana pòstuma i inèdita d’Enric Morera, encara que en aquest cas sense robar-li l’autoria. Però, és clar, no es podia premiar un autor mort!

Res, que  sempre hi ha qui procura animar l’ambient!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada