dimecres, 20 d’abril de 2016

Creu de Sant Jordi per a Josep Sendra

[Un dos i seguit, 15-4-16]

Després d’un temps considerable de treballar-ho, de manera discreta però constant, el Casal Tarragoní finalment ha aconseguit que s’atengués la seva petició per tal que a un tarragoní il·lustre, Josep Sendra i Navarro, li fos concedida la Creu de Sant Jordi. Un home que més aviat fuig de reconeixements, però que suposo que aquesta vegada no sabrà dir que no.

Es tracta d’algú que ha treballat de manera eficient des de diferents perspectives per la societat a la qual pertany: com a formigueta en entitats socials i culturals (el mateix Casal Tarragoní, Cooperativa Obrera, Càritas, Patronat de la Mercè, etc), com a polític a nivell local (com a regidor de l’Ajuntament) i en una situació realment excepcional, afectant a tot el país, formant part de la Comissió dels Vint que van redactar l’avantprojecte d’Estatut del 1979.  És a dir, la feina pacient i discreta  però efectiva, i aquella altra més transcendent i potser més visible.

Des del Casal, encara que, evidentment, li han remarcat totes aquestes facetes en proposar-lo, recorden d’una manera molt especial el seu període de president de l’entitat. En aquell temps, Tarragona va ser Ciutat Pubilla de la Sardana, fita que va significar un autèntic abans i un després per al sardanisme local. Ho va aconseguir en una Tarragona més aviat anèmica culturalment parlant, però va saber moure els fils pertinents per implicar-hi molta més gent i organismes que els estrictament sardanistes. Una feina eficient i gens pretensiosa que també va aplicar en els altres àmbits on ha treballat, diversos i essencials alhora. Tot un exemple, sens dubte, en aquests temps d’espavilats per una banda i curadors de capelletes per l’altra. Una Creu de Sant Jordi ben merescuda, doncs!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada